Inici I dic jo... Pim, pam…pensionistes

Pim, pam…pensionistes

per Jandro Olmo
3 min. de lectura

I dic jo… que al foc creuat que es practica des de fa massa anys a la política espanyola li toca ara, i per enèsima vegada, rebre trets als pensionistes A mi entre d'altres, que porto ja no sé quantes armilles anti bala usats i damunt que la pensió i la vida no estan com per llençar coets en té un de gastar-se els diners en proteccions bèl·liques.

En efecte, el mos jubilar és un menjar difícil de rebutjar per la classe política i per això busquen assaborir-lo al màxim endolcint-lo, de vegades, i emprenyant-lo amb molt tabasco, en altres. El cas és menjar-s'ho.

Un mos apetitós

A Espanya, el nombre de pensionistes és significatiu i té un impacte considerable a l'electorat. Segons dades de l'octubre del 2024, que publica El País, hi ha aproximadament 9,26 milions de pensionistes a l'Estat Espanyol. Si pensem que el cens electoral espanyol inclou tots els ciutadans més grans de 18 anys, i atès que la població total d'Espanya és d'uns 47 milions de persones, els pensionistes representen una proporció notable de l'electorat. Tot i que n'hi ha que el dia de cotxes es queden a casa o els pobres amb prou feines es poden desplaçar a votar a les eleccions, el seu nombre i l'alta taxa de participació històrica en aquest grup d'edat els atorguen una influència significativa en els resultats electorals.

Pim, pam...pensionistas

L'autobús carregat de mesures que ahir, dijous, es va estimbar, penya-segat a baix, al Congrés dels Diputats no era, per un posar, escolar que acull viatgers amb interessos i objectius comuns similars: van a classe. Era tot un òmnibus que, etimològicament parlant, prové del llatí “omnibus”, que significa “per a tots”. A l'origen, es va fer servir per descriure els primers vehicles públics al segle XIX que oferien servei a tots els passatgers sense distinció de classes. Transport democràtic on n'hi hagi i sense trampantojos, encara que amb posterioritat naixessin les tarifes que també són avui motiu de baralles polítiques.

Autobús amb parany

Però tot això que a la carretera funciona molt bé, aplicat a la política adquireix tints diferents i, lamentablement, que taquen la desitjada honradesa i altura de mires de la classe política espanyola (això d'espanyola potser sobra perquè no en té res d'exclusiva). El cas és que no va prosperar un Decret òmnibus en què s'incloïa la revaloració de les nostres pensions i un total de 79 mesures més, Sí, setanta-nou al paquet. Aquesta eina legislativa ha estat utilitzada en major o menor grau per tots els governs de la recent història democràtica del país, cosa que no és cap garantia de res.

Pim, pam...pensionistas

Deixant a part l'ús i/o abús de l'autobús legislador i com n'és de difícil la seva aprovació quan s'hi allotgen mesures de molt diversa índole que dificulten l'acord global, el que sorprèn és la interpretació i el relat que es construeix del resultat. La revaloració de les pensions, la pròrroga dels ajuts al transport públic, els ajuts per a afectats per desastres naturals, com a mesures “estrella” i que toquen la fibra no han sortit airoses perquè l'oposició (PP, VOX i JUNTS PER CATALUNYA) va votar en contra del voluminós i heterogeni Decret. Ergo la culpa és clara, no? En puritat i matemàticament, no hi ha dubte: l'oposició en contra d'augmentar pensions ia favor que paguem més per agafar el tren. Però aquesta no és la veritable i honesta realitat.

Anem per parts

De les 80 mesures sotmeses a votació en bloc bé podia el Govern haver presentat per separat les de més importància i de més urgència, amb la seguretat que haurien estat aprovades. Tant el Partit de Feijoo com el de Puigdemont així ho haurien fet. El PP ja va presentar un projecte per a les pensions amb anterioritat, i el cap de Junts també ha retreu al Govern la tècnica emprada. Hummm, escalfant el llit?

Pim, pam...pensionistas

La sang, com sempre, no arribarà al riu i aquest no es desbordarà perquè ben aviat es corregirà des del Consell de ministres el que, segons el meu parer, s'hauria d'haver implementat en sessions anteriors. Decret específic sobre les pensions i, vinga, es vota que SI ia una altra cosa. Mentrestant el relat ja ha funcionat, que és del que tractava.

L'apetitós i vell mos dels retirats de la vida laboral, que no de la lucidesa, novament objecte de les disputes i cobdícia en favor dels interessos polítics. Res de nou sota el sol.

1 comentari

Alfons Solans Jordana 24/01/2025 - 16:37

Enhorabona per la teva prosa i la utilització del llenguatge. D’altra banda em sembla una crítica força ben exposada, denunciant la manipulació a la que aquest govern, malauradament, ens té acostumats….

Respondre

Deixa un comentari

T'agradarà