I dic jo…que sembla que ens hagin posat la proa.
El barri de Pardinyes està posant punt final a la seva Festa Major 2022. Després de dos anys d'aturada a causa de la pandèmia Covid els veïns del barri lleidatà han pogut gaudir de les seves festes (pel que sembla uns quants, no tots), catalogades des de sempre com de les millors de la ciutat, on la participació veïnal per viure-les i organitzar-les és encomiable, i el fenomen Peñas els imprimeix un caràcter singular que fa que s'hi incorporin veïns d'altres barris de Lleida.
Però la polèmica sembla que persegueix els darrers anys el barri ferroviari i la seva aparició als mitjans de comunicació sol estar motivada per desavinences manifestes amb l'Ajuntament de la ciutat, més concretament amb l'equip de govern municipal que, al meu entendre, demostra una falta d'empatia i sensibilitat cap a un barri que es va fer seu, electoralment parlant, a les passades eleccions municipals. La polèmica pel projecte de l'alberg per a temporers seria el vaixell insígnia d'aquest enfrontament veïnal amb els polítics que estan al comandament de La Paeria. El de la nova estació d'autobusos també ha fet que el barri es converteixi al centre del pim pam pum polític.
Administrar la victòria
Si alguna cosa és evident és que Esquerra Republicana de Catalunya, amb el seu número u municipal, Miquel Pueyo, administra de forma gens eficient la victòria obtinguda a les urnes que, encara que en nombre de vots fos mínima respecte al Partit Socialista de Catalunya, sí que va suposar fer un tomb important a la tendència votant registrada fins aleshores. La seva formació va fer un salt de 7.665 vots amb relació als comicis anteriors. Els republicans s'imposaven als socialistes al barri per 182 vots de diferència. El Pardinyes, tradicionalment feu socialista i on l'alcalde, Antoni Siurana, gaudia d'excel·lent predicament deixant un excel·lent record, havia caigut.
Doncs bé, lluny de mimar i gestionar el triomf amb intel·ligència, el desacord ha anat augmentant i de vegades sembla que a Pardinyes se li ha posat la proa, a saber amb quins interessos que, per descomptat, tenen poc a veure amb la intel·ligència electoral que les formacions polítiques afinen de cara als comicis a celebrar el 28 de maig del proper any. La manca de diàleg i el tractament dispensat per l'equip de govern municipal em dóna el pressentiment que ha calat entre els veïns com a senyal de menyspreu, al meu entendre del tot immerescut.
“Qui em posa la cama a sobre”
Que diria el concursant del primer Gran Germà, Jorge Berrocal. La notícia ha estat ara l'enfrontament veïnal (ja tenim un nou enemic creat) arran de la Festa Major que avui s'acaba. Afortunadament ha estat una evident minoria la que ha posat el crit al cel per conviure amb l'alegria dels seus conveïns i haver de suportar els decibels que (és inevitable) augmenten aquests dies i principalment divendres i dissabte a la nit. Estem parlant de dues nits i valdria la pena aplicar-se allò de “a viure que són dos dies”, però… Poc èxit el de la campanya. El canvi d'ubicació de la revetlla no ha impedit que els veïns hagin seguit ballant i demostrant que les Festes de Pardinyes són un os dur de rosegar per desgastar-les i encara menys per extingir-les. Pardinyes, entre altres coses, és organització veïnal. Millor no posar-la a prova perquè, encara que pot ser que la bestiola estigui una mica adormida, sigui que desperti i reprengui l'activitat de les seves millors èpoques.
A continuar
Les festes acaben i cal agrair novament l'esforç de la joventut organitzadora que, any rere any, es posa al capdavant amb pressupostos exigus i voluntat enorme. Cal ser realistes i acceptar que en aquest cas qualsevol temps passat va ser millor i que l'esplendor de les festes pardinyeres ha de tornar, i estic convençut que serà així. L'activitat festera ha estat, com sempre, variada i extensa. Vegeu el programa. Per cert que seria bo reprendre antics costums i bustiar-ho per a general i millor coneixement del veïnat.
Mentrestant, i tornada a la normalitat, aviat veurem de nou com s'intensifica l'activitat dels representants polítics municipals al barri, i per part d'alguns segur que diran allò de “bah, vinga, pelets a la mar”. No ho sé, no ho sé, tinc la impressió que alguna factura intentarà cobrar-se la ciutadania del barri que se situa darrere de l'estació de tren ia la qual no li manca memòria. Tinc curiositat per veure quina serà l'estratègia dels republicans i exconvergents a la campanya 2023. Complicada papereta, viu Déu!.
