La teoria sintèrgica

Tot allò que existeix, ho fa perquè ho podem percebre, mesurar o quantificar. Ens acostem així a la teoria sintèrgica objecte d'aquesta reflexió.

Vist així, el món podria ser generat per la percepció que la nostra ment en té. Si alguna cosa no es pot percebre, no es considera la seva existència. Aquí podríem fer-nos a nosaltres mateixos la pregunta següent: I si la realitat no existís fins al moment de ser observada? 

La doble escletxa

Aquells que s'anticipin i ja intueixin que ens trobem davant d'un balustre metafísic o filosòfic, seran tornats al paradigma científic de la mà del famosíssim experiment de la doble escletxa.

En aquest experiment es dispara un feix de partícules subatòmiques, concretament fotons. Aquestes partícules es projecten sobre una planxa amb dues escletxes paral·leles. La dispersió produïda pels impactes es dispersa de manera estadística en un patró circular no homogeni a la làmina fotosensible col·locada darrere de les escletxes. 

Aquest resultat sempre és igual amb una notable excepció. Quan els científics observen el desenvolupament de l'experiment en lloc d'esperar-se, el resultat d'aquesta prova tan senzilla varia notablement. Quan hi ha un observador o intenta supervisar l'experiment in situ, el resultat final és que els electrons apareixen duplicats deixant un patró impossible sobre la làmina fotosensible. Impossible tret que les partícules passin alhora per les dues escletxes.

Aquest fenomen replicat moltes vegades està demostrat, encara que desconeixem que mecànica fa que les partícules canviïn de comportament en presència d'un testimoni. En tot cas, podem afirmar que l'observador influeix en allò observat.

També en els somnis percebem una realitat alternativa a la percebuda en vigília i, a més, aquesta realitat només pot ser percebuda per l'observador. En aquest cas l'observador no només influeix en allò observat, ho crea.

Tal com formula el mexicà Jacobo Grinberg en la seva teoria Sintèrgica, hi ha una possibilitat que ell estudia, que la consciència sigui una propietat natural de l'univers, que existeixi per ella mateixa.

El neurofisiòleg i psicòleg esmentat defineix en la seva teoria, si imaginem que l'univers és només una matriu de dades, una gran base de dades en què la nostra ment actua com un projector, tots i cadascun de nosaltres estaríem creant la realitat alhora que la percebem. En altres paraules: nosaltres seríem partícips de la mateixa existència.

La teoria d'aquest professor universitari i autor de més de 50 llibres podria semblar una mica excèntrica, però igual que abans parlàvem de l'experiment de la doble escletxa, hi ha altres enigmes científics que podrien tenir solució segons aquesta teoria.

Entrellaçament quàntic

Un altre fenomen molt controvertit és el de l'entrellaçament quàntic, en què una partícula influeix l'estat d'una altra instantàniament, és a dir, en temps 0 encara que estiguin a anys llum de distància.

Einstein va intentar rebatre l'entrellaçament quàntic en nombroses ocasions i fins i tot se'n burlava anomenant aquest fenomen l'“acció fantasmal a distància”, ja que la relativitat impedeix que cap informació ni energia viatgi més ràpid que la velocitat de la llum en el buit. Posteriorment i sense trobar una explicació, l'entrellaçament quàntic va ser demostrat científicament.

Però si abracem la teoria sintèrgica i entenem l'univers com un gran banc de dades del qual només cal descarregar la informació, què importaria la distància ni la velocitat? Les dues partícules estarien connectades a la informació relativa als seus estats i simplement projectarien aquest estat com a resultat de la seva actualització. Aquesta informació relativa a l'estat no necessita viatjar a cap distància ni cap direcció.

Tal com descriu Grinberg, percebem la realitat de manera que s'acomoda a la nostra consciència. Per això les mateixes experiències viscudes per diferents subjectes es perceben de manera diferent.

Ja per finalitzar, aquesta teoria parla també que hi ha d'haver una unitat de consciència que connecta totes les ments. Jung coincidia amb aquesta idea tal com relata a les seves dissertacions sobre la “ment col·lectiva” i “el món de les idees”. Personalment, com ja he explicat en altres treballs i per la meva experiència com a tarotista, defenso aquesta realitat.