Qualsevol exposició sobre la consciència admet matisos i interpretacions diverses. De la mateixa manera cercar similituds amb elements propers i coneguts ens apropa, generalment, a una comprensió més empírica dels conceptes que sotmetem a anàlisi. En els nostres estudis mitjans, i fent un esforçat ús de la memòria i alguns llibres de text, recordo que es deia que un vector és un segment orientat amb mòdul, direcció i sentit. De manera suc, i portant les idees euclidianes del pla al món, es pot dir que el mòdul fa referència a la magnitud; la direcció al camí, i el sentit al lloc on es dirigeix.
Tot establert
De la mateixa manera, si ens aproximem a la Natura a la manera aristotèlic en què el determinisme adquireix una importància rellevant, observem que, aparentment, tot té un pla traçat. Podríem establir que sota aquest prisma absolutament tot allò que puguem observar té un camí definit. Un lloc on adreçar-se…encara que mai no haguem pogut esbrinar el perquè.
D'aquesta manera, des del més petit (les partícules subatòmiques girant al voltant d'un nucli, els àtoms afegint-se per formar molècules) fins al més gran (les cèl·lules eucariotes per formar individus i els planetes en sistemes solars i aquests en galàxies…) tot, absolutament tot, té un comportament diguem que…vectorial. Tot…? No! Tot no. Una sola excepció: l'Ésser Humà i amb ell la seva CONSCIÈNCIA.
Jutge personal
I si la consciència és una propietat exclusiva de l'ésser humà, i podem dir que és la manera com l'individu es percep a si mateix en el món que l'envolta, ens obliga a pensar que és un coneixement reflexiu de les coses i de l'activitat mental que només és accessible per al subjecte mateix. D'aquesta manera, l'home es fa responsable dels actes d'acord amb la concepció del bé i del mal.
Justament, a la Maçoneria escocista, és la consciència del Mestre Secret, que converteix el MM en un home lliure i amb determinació, però pròpia. És la consciència la que està cridada a guiar els nostres passos al llarg de la vida i, si cal, l'encarregada de castigar-nos de manera immisericordiosa. Així doncs, la consciència es converteix en el nostre jutge, que ja no ens podrà abandonar en tota la vida i com diuen els rituals del Grau, els ensenyaments sobre el Secret, la Subordinació i la Fidelitat seran per sempre indispensables en el nostre treball.
Així doncs, potser no sempre sapiguem quina és la nostra meta, però el que sí que sabem és que el camí està traçat i que nosaltres dirigim el nostre destí, de manera vectorial, però com l'única excepció de la Natura.
Finalment, i tornant a la importància que té la simbologia per a la percepció de conceptes i la seva aplicació, recordem la corona de llorer i olivera que apareixen al nostre ritual. Els dos arbres romanen amb fulles verdes a l'hivern. El llorer simbolitza la victòria i la immortalitat. L'olivera és el símbol iniciàtic per excel·lència a la Mediterrània, i s'associa a la pau ia la llum. I, MSM, “Ziza” significa “resplandent”.
