Serveixi aquesta carta per recordar que el mes d'agost del 2019 vam conèixer la singular notícia del “funeral” per la glacera islandesa Okjökull al qui, a més d'una nombrosa multitud, també hi va assistir la primera ministra d'Islàndia Katrin Jakobsdottir, volent així donar-li la importància que es mereix.
Ha estat la primera vegada a la història que es realitza un esdeveniment d'aquestes característiques per cridar l'atenció del que ens espera com a habitants de la nostra casa/planeta. La pregunta és si prenem la consciència deguda sobre el nostre comportament i, per un moment, imaginem les conseqüències de l'acció humana.
Perfectes irresponsables
Al lloc on va estar la glacera s'ha aixecat un petit monument amb una placa i un text per a la posteritat, que diu: “Nosaltres sabem què passa i què cal fer. Però només tu saps si vàrem fer el que havíem de fer”. D'aquesta manera enigmàtica, els islandesos els volen dir a les generacions futures (es creu que en 200 anys, al ritme actual, no hi haurà glaceres a l'illa) que potser els seus avantpassats van ser uns perfectes irresponsables.
“Nosaltres sabem què passa i què cal fer. Però només tu saps si vam fer el que havíem de fer“
Després de conèixer aquests fets, ve a la meva memòria una altra mort. Una mica més llunyana en el temps però actual i també lamentable. En aquest cas sense monuments ni autoritats que ho testifiquin. Em refereixo a la pràcticament desaparició del mar d'Aral. Fa 50 anys era el quart llac més extens del món, amb una superfície d'uns 67.000 km2 (Catalunya en té 32.000 km2. Una mica més que dues vegades Catalunya) En aquest curt període de temps ha passat de llac a desert per l'activitat humana .
Entre els actuals Uzbekistan i Kazakhstan, va arribar a produir una sisena part del peix que es consumia a l'antiga URSS. La modificació de les lleres del Sir Daria i del Amur Daria així com la sobreexplotació dels aqüífers per a la producció d'arròs i cotó van signar la tragèdia. Ara només queda el 10% de la massa d'aigua original i la línia de costa ha retrocedit centenars de km de manera que moltes ciutats han desaparegut en allunyar-se de l'aigua amb el consegüent èxode migratori. Una darrera dada per corroborar el desastre: originàriament la seva salinitat era de 10 gr/litre. La salinitat mitjana de la Terra és de 35 gr/l. i ara el que en queda d'aquest difunt vivent és de 110 gr/l.
Amb aquestes dues i tristes crides d'atenció vull resumir allò que tots sabem: la contaminació química, els plàstics, els residus nuclears que poden estar actius fins a 20.000 anys! Aleshores….què podem fer els Francmaçons?
Tots els éssers humans tenim l'obligació ètica de conservar i mantenir en bon estat el nostre planeta. Els FM, a més, considerem que la Terra és el nostre Gran Temple. El Nadir sobre el qual es recolzen les columnes dels nostres petits Temples i el Zénit que els cobreix.
Carta de compromís
Així que des d'ara, des de ja, o més ben dit, des de fa anys, ens hem de mantenir ferms en la lluita per a la conservació de la nostra preada joia que viatja sense descans per l'Univers. En una carrera geològica pel temps i l'espai cap a les estrelles i, en definitiva, cap a la Llum.
Aquí podem solucionar els problemes amb les goteres, pintar les parets d'orient a occident i del nord al sud, posar llums adequats a les nostres necessitats ritualístiques… però què i com podem fer per no continuar destrossant Gaia?
(*)Antropocè: època de la divisió de l'escala geològica actual, una vegada superat el Holocè, i que es caracteritzaria per l'empremta evident de l'ésser humà sobre el planeta. Això vol dir que la Terra està canviant acceleradament a causa de lactivitat de lhome. El període d'inici encara no és clar...es pot considerar des del començament de la revolució industrial a Europa a mitjans del segle XVIII o també des de l'aparició dels radioisòtops a causa de les explosions nuclears de la dècada dels 40 del segle XX.
