La nostra Ordre exerceix la seva activitat formativa partint del desenvolupament de ritus i amb l'aprenentatge del significat de múltiples símbols, per això he volgut fer un repàs al quadre de lògia en primer grau, com l'element motivador central del treball en grau d'aprenent. Quadre que reuneix tota la simbologia del primer grau, punt de partida de la nostra trobada amb la simbologia maçònica i que obre la nostra ment a una altra forma d'aprenentatge emocional i intel·lectual, una simbologia que un dia descobrim i que cal interioritzar.
1.- Encercla el Temple un cordó amb nusos en forma de símbol de l'infinit, mostrant la idea de manifestació d'aquesta infinitud. Els nusos units a través de la corda; simbolitzen la unió dels maçons, el llaç còsmic que els uneix amb la tradició primordial.
2.- L'aprenent ha de pujar tres esglaons, que igual que els seus tres passos, representen la edat maçònica del grau, també poden representar les paraules del nostre lema: Llibertat, Igualtat i Fraternitat. Així mateix al nostre ritu els símbols dels nostres oficials: Saviesa, Força i Bellesa.
3.- Els graons el condueixen a la porta del Temple. La porta és l'obertura que comunica dos mons (sagrat-profà, llum-tinebres, conegut-desconegut). Travessar-la representa en tot ritu de pas, el valor psicològic de canvi de món o d'estat personal, en definitiva, el renaixement que suposa la iniciació.
4.- Flanquegen el llindar del Temple dues columnes, que marquen els límits del món profà i la porta que comunica amb el temps sagrat. La de l'esquerra està marcada amb la lletra “B”, inicial del nom, i significa “A la força”.
Les dues columnes estan coronades per tres magranes, símbol de fecunditat i de la diversitat dins de la unitat de tota creació. Representa la unitat fraternal de tots els maçons per ajudar a construir el temple de l´amor universal. A l'antiga Grècia eren símbol de tornada a la vida.
5.- Després de creuar el llindar del temple, l'aprenent troba el paviment mosaic de forma escacada en blanc i negre, símbol de la dualitat que acull tota unitat, principi actiu i passiu, masculí-femení, aquest escaquer també simbolitza esperit i matèria i, en definitiva, contrast dels dos aspectes de tot allò creat. L'aprenent ha de reconèixer i saber que les nostres vides transcorren i avancen entre la dualitat mai subjecta a la radicalitat simbolitzada per un pas exclusiu en un sol color de l'escacat.
6.- La pedra bruta simbolitza el home sense instrucció, en estat natural. És la imatge de l'ànima del profà abans de ser instruït i modelat per la maçoneria. La pedra bruta, és la representació del món profà i del nostre propi ésser, les asprors i aresta que presenta són els egos i il·lusions que posen fre a l'evolució espiritual que el maçó persegueix. Asprors i arestes que el maçó ha de desbastar.
7.- I per realitzar aquest treball, ha d'utilitzar el mall, que representa la energia de la voluntat, i el cisell, que representa la recta direcció de la intel·ligència, és a dir el descerniment. L'ús harmònic de la voluntat i la intel·ligència transformaran la pedra bruta en pedra cúbica objectiu final de tot maçó.
8.- La plomada simbolitza el equilibri de la construcció i la perfecta elevació, a la rectitud del maçó i prevenint les desviacions de la vertical és a dir de la rectitud. La verticalitat de la plomada que “cau a pes” en direcció al centre de la Terra és a la profunditat del coneixement que penetra fins a allò recòndit de la consciència de l'home. Indica a l'aprenent la direcció en què ha de progressar mitjançant el seu esforç.
9.- Tres finestres enreixades, situades a Orient, Migdia i Occident, deixen passar la llum del coneixement. No hi ha finestra al Nord, on treballa l'aprenent, ja que la llum és molt feble. La seva situació indica a l'aprenent que encara no està preparat per enfrontar-se a la resplendor del coneixement i que s'ha de dedicar únicament a buscar la llum interior. Les finestres aporten la llum de tres realitats diferents: la realitat transcendent o divina, la realitat objectiva o exterior i la realitat subjectiva o interior.
10.- El sol dóna llum i calor, font de la vida i simbolitza la influència celeste o espiritual sobre la terra. El sol apareix a gairebé tots els misteris de l'antiguitat com a principi iniciador o creador. Al costat del sol ia l'altra banda del Delta Lluminós hi ha la lluna que simbolitza la llum del sol reflectida. Tots dos simbolitzen la raó i la imaginació que han de regir la via del coneixement. L'home concebut com a part de la Natura “vibra” segons els ritmes d'aquests dos elements, ja que en tot ésser humà, dos dels seus moviments principals són la sístole i la diàstole, inspiració i expiració, contracció i expansió que es corresponen amb els cicles lunar i solar.
11.- La esquadra de costats iguals és símbol de rectitud i verifica el perfecte tallat de la pedra perquè es pugui ajustar a les altres que formen l'edifici de la humanitat. És el símbol de la rectitud a què l'home ha de subjectar totes les passions i de la virtut que ha de rectificar el seu cor.
Al costat de l'escaire observem el compàs que sempre ha representat la imatge del pensament i de l'esperit, dibuixant o recorrent els cercles del món, i és atribut de la nostra capacitat creadora i d'evolució o maduresa. El compàs traça la circumferència a partir d'un centre i és símbol en maçoneria de la representació de la justícia amb què s'han de mesurar els actes dels homes. El compàs simbolitza per al maçó l'ordre i l'apreciació justa de les coses que han de presidir tota obra empresa.
No oblidem; l'esquadra és un instrument fix i el compàs és mòbil, en aquest sentit l'esquadra és símbol del que és passiu i el compàs del que és actiu.
El conjunt de tots dos representa la unió que hi ha entre el superior i ho inferior, entre el cel i la terra, entre el espiritual i ho material. La posició de l'escaire sobre el compàs indica a l'aprenent que en el grau, la matèria encara preval sobre el esperit.
Al costat d'ells i situat a l'Ara es troba el Volum de la Llei Sagrada, que segons les tradicions és anomenat: el Tanaj, la Bíblia, l'Alcorà, el Veda i els textos d'algunes altres tradicions; que no són sinó simplement l'expressió del Verb diví en llenguatge humà, llenguatge apropiat, en cada cas particular, a la naturalesa i les disposicions del poble al qual s'adreça i són la cristal·lització terrestre d'un arquetip diví, i per tant sagrat.
12.- El Delta Lluminós és el triangle que trobem a tot temple maçònic sobre la paret de l'Orient entre el sol i la lluna, simbolitzant la divinitat, la saviesa i la naturalesa. És símbol ternari i sintetitza unitat, dualitat i trinitat. Reuneix els contraris i els complementa. Representa la llum del GADU que il·lumina els nostres treballs.
BIBLIOGRAFIA
1.- Diccionari Akal de Francmaçoneria. Juan Carlos Daza. Edicions Akal.1997
1 comentari
Excel·lent aportació. Per a un etern aprenent, com jo, remou el meu ésser i confirma la necessitat de seguir
meditant sobre la vida i l'aspiració de millorar-la.
Gràcies Jandro per mostrar-nos un camí i gràcies José Ramón per donar-nos una eina.