El Sol i la Lluna ubicats a l'orient són dos símbols molt visualitzats, però no acostumem a recrear-nos en la seva completa simbologia.
El Sol s'associa a l'ordre, a la intel·ligència. No en va és el que va permetre als nostres avantpassats, i perquè no també a nosaltres, el mesurament del temps i dels cicles al nostre viatge cap a l'Orient Etern. Celebrem el seu solstici, del llatí solstitium, de sol, i statum. Significa literalment quan el sol és estàtic. Aquests tres dies del Sol regnant en la mateixa posició del cel va donar forma al Sol Invictus, festivitat en què els romans es consagraven al Déu Helios.
La Lluna, associada a la reflexió, a la imaginació, i a l'intim, il·lumina les nits i regeix per la seva influx els cicles de les marees, i també el de la pujada i baixada de la saba dels arbres i plantes. Aquest influx a què ens sotmetem com un element més de la natura és el que va inspirar els druides i algunes altres formacions esotèriques a controlar les seves freqüències mitjançant calendaris i a organitzar tota una litúrgia per als seus rituals i consagracions.
Simbologia de la dualitat
Aquests dos símbols conjuntament s'associen a la dualitat que ja observem al escaquer escacat del sòl, però en aquest cas no es tracta d'una dualitat d'acció o de definició dels oposats bo, dolent; dreta, esquerra; llum, tenebra. Aquesta ja és l'assignació simbòlica del escaquer. El Sol i la Lluna són dos símbols molt més transcendents que assimilats com a arquetips molt profunds ens parlen de la llum exterior i de la llum interior i aquest coneixement esotèric és al que fan referència algunes de les tradicions associades a la lluna que abans comentàvem.
L'esoterisme i especialment el coneixement dels símbols és una via d'un únic camí, però dos sentits: nosaltres utilitzem el llenguatge esotèric dels símbols per canviar-nos a nosaltres mateixos i un cop assolit el significat del símbol, aquest ens torna fent-nos canviar una altra vegada.
En aquesta recerca interior que tots fem i remetent-nos com ja sabeu que m'encanta al nostre estimat VITRIOL, el camí de la llum s'assoleix per dues vies. La primera és la llum exterior (el Sol) que ens il·lumina amb els seus raigs. Aquesta llum que ens arriba des de fora són les nostres reunions a lògia, els llibres a què tenim accés, pensaments que ens arriben d'altres germans, documentals o qualsevol altra forma d'informació externa que ens aporta un creixement.
La segona d'aquestes vies és la llum interior (la Lluna) que no emet una llum pròpia, sinó que reflecteix la llum obtinguda del sol. Aquesta via de la il·luminació interior és la reflexió i la meditació d'allò que escoltem a la lògia, allò que comprenem d'aquests llibres a què accedim i les idees que canvien el nostre pensament de les aportacions dels nostres germans.
Units per a la supervivència
Per tant, com ja hem dit abans. En aquest cas el binomi Sol i Lluna no actuen com a extrems oposats. Aquesta simbologia és la que apreciem a les nostres rajoles. En aquesta simbologia tan cuidada del Sol i la Lluna, se'ns parla de la construcció del tot, d'elements inseparables perquè, si a la nostra naturalesa no existís una fase de Sol per anar seguida d'una fase de Lluna, res no sobreviuria.
He conegut durant anys persones molt cultivades però que no li havien aconseguit donar a la Lluna la brillantor que buscaven i també a altres que només seguien el seu mestre interior, però aquest no sabia ni quina hora era. Així doncs, gaudiu del Sol, deixeu que els seus raigs us inundin i impregneu-vos de tota aquesta llum que rebem d'una manera o altra cada dia, però després, en el vostre recolliment, empenyeu tota aquesta llum cap a la vostra Lluna i il·lumineu-la tot el que pugueu , només el que veu amb la llum del Sol i amb la llum de la Lluna, aconsegueix caminar entre les tenebres.
