Al vídeo estarem volant amb ells en les fases d'enlairament i aterratge d'un Boeing 737-800. Acompanyarem el pilot i el copilot, a l'interior del cockpit. Tots dos mantenen un constant diàleg en què es verifiquen diferents fases del pre vol i vol i instruments de l'avió, mitjançant llistes de comprovació o “checklist” en què cal enumerar els diferents punts que es recullen en els procediments per part del comandant de la nau i rebre la resposta del primer oficial.
El vol parteix de l'aeroport Jorge Newbery, conegut comunament com Aeroparc i que es troba a la capital argentina de Buenos Aires. Està ubicat al terme municipal de la ciutat i en ell fonamentalment operen vols domèstics i provinents de països sud-americans. L'aeroport on recalen els vols internacionals i transatlàntics és l'Aeroport Ministre Pistarini, conegut com Ezeiza i que es troba a 35 quilòmetres de la capital de Buenos Aires.
Trobem l'aeronau al carrer de rodatge, dirigint-se a la capçalera de la pista d'enlairament i, després de rebre l'autorització de sortida per part de la Torre de Control, que l'informa del rumb i la força del vent regnants en aquell moment, el Comandant cedeix la palanca de gasos al Primer Oficial perquè incrementi la potència de motors i comenci la cursa. El Comandant activa els llums d'enlairament, que mantindrà encesos fins a assolir l'altitud de 10.000 peus, i es fa càrrec de la palanca de gasos fins que l'aparell s'elevi.
v1, vR i v2
Durant la cursa d'enlairament podem veure com el comandant manté la mà sobre la palanca de gasos per si fos necessari actuar-hi i avortar i tallar-los davant de qualsevol eventualitat que pogués sorgir en aquesta fase. L'avió incrementa la seva velocitat per arribar a l'establerta prèviament i qualificada com a v1. Aquesta és la velocitat anomenada de decisió i davant la qual el comandant podria aturar l'avió i avortar l'enlairament mantenint l'aeronau a la pista. La velocitat següent és la denominada vR, o velocitat de rotació, i en assolir-la el pilot que estigui al comandament del vol procedeix a rotar l'avió per portar-lo a l'aire; i la v2 és l'anomenada velocitat d'ascens, òptima per a l'ascens de la nau.
La vR és també coneguda com de no retorn ja que una vegada aconseguida el pilot ha de rotar i portar l'avió a l'aire doncs d'una altra manera, si intentés aturar-lo es quedaria sense pista per a la frenada. En cas de fallada de motor superada la vR l'aparell es pot elevar perfectament i la manca de potència es pot compensar amb la proporcionada per el o els restants. Al vídeo observem com el Primer Oficial és l'encarregat de portar l'avió a l'aire, mentre que el Comandant allunya la mà de la palanca de gasos un cop superada la v1.
En aquest vol podem apreciar com les operacions de pilotatge de l'avió a la fase d'enlairament les realitza el Primer Oficial, mentre que el Comandant s'encarrega de les comunicacions amb la Torre de Control primer, i amb el Control d'Aproximació després. Respon a les indicacions del seu company que ordena pujar el tren d'aterratge i retirar progressivament els flaps. A l'aterratge, però, veiem que els papers s'han intercanviat i és el Comandant qui pilota l'aeronau i la diposita a la pista de manera manual, després d'haver desconnectat el pilot automàtic. És interessant comprovar com juga amb la palanca de gasos i les mans de direcció a la darrera fase del vol abans de prendre terra, tenint en compte la direcció i força del vent
