L'adéu a l'òpera és tan comú com poden ser les aparicions o mutis pel fòrum, les declaracions d'amor, les disputes o qualsevol altra acció que requereixi el llibret que mana en la representació a què assistim o estiguem visionant. En aquest cas mostrarem alguns passatges operístics en què l'adéu és present d'una forma o altra, ja sigui acomiadant-se de la vida en moments tràgics o en els protagonitzats per parelles, trios o quartets.
La Traviata diu adéu al passat
A la memorable òpera de Giuseppe Verdi és difícil destacar algun dels seus passatges per posar-lo com a primer del pòdium, però potser és en el moment del Addi del passato quan Violetta Valery recull la multiplicitat de la seva personalitat, demostrada al llarg de l'òpera, i la condensa en aquesta ària recordant el seu passat, ja a les albors del final, la certesa del qual no se li escapa.
És, per tant, un adéu a la seva vida passada, exercici que, de ben segur, s'ha de fer quan es veu propera la clausura del cercle vital. Podem admirar, doncs, la interpretació de l'excel·lent soprano russa Anna Netrebkos en el muntatge que es va estrenar al Festival de Salzburg, el 2005, i en què es va comptar amb el tenor mexicà, Rolando Villazón al paper d'Alfredo Germont.
Un adéu per tornar
Un adéu ple d'intencionalitat és el que protagonitzen els oficials Ferrando i Guglielmo en acomiadar-se de les germanes Dorabella i Fiordiligi a l'òpera bufa de Wolfang Amadeus Mozart, “Cosi fan tutte”. Es tracta aquí de gaudir d'un quartet d'un important lirisme i on cada intervinent deixa veure els seus objectius. La travessa actitud dels oficials que aposten que les dues germanes són (com totes les dones) volubles contrasta amb l'amor sobtat de les seves partenaires que els desitgen un feliç viatge a la partida a la crida d'una suposada guerra.
Adéu a la vida
Nou comiat sabent que és a prop el final. En aquesta ocasió per mor de les bales que el pilot de afusellament ordenat pel malvat Scarpia, dispararà contra Mario Cavaradossi. En aquesta ocasió l'adéu a la vida està implícit a l'ària que, tanmateix, no fa servir en cap moment aquesta paraula. Mario sap que morirà i es desespera valorant la vida i afirmant que mai, com ara, no l'ha estimada tant. L'òpera Tosca es va estrenar a Roma el 14 de gener de 1900.
Gaudim-la a la veu del gran Plácido Domingo
