"Memòries d´una vella cançó" és el títol d´un tema compost per Horaci Guarany, exponent fonamental del folklore argentí, autor de nombrosos temes que han estat versionats per moltíssims cantants i la seva discografia és extensa.
Horacio Guarany va néixer el 15 de maig de 1925 a la província de Santa Fe, Argentina, amb el nom d'Eraclio Catalín Rodríguez Cereijo. Des de molt jove, es va sentir atret per la música i la literatura. Als 18 anys, va deixar la seva ciutat natal per traslladar-se a Buenos Aires, on va començar a freqüentar els cercles artístics i culturals de l'època. Allà, es va vincular amb artistes com Atahualpa Yupanqui i Mercedes Insulsa, entre d'altres.
El 1950, va gravar el seu primer disc, titulat “Cantant”. A partir d'aquell moment, la seva carrera es va desenvolupar de manera vertiginosa i es va convertir en un dels referents més importants del folklore argentí. Entre les seves cançons més conegudes es troben “Si calla el cantor”, “Milonga del solitari”, “La guerrillera”, “Guitarra de mitjanit”, entre d'altres.
A més de la seva carrera musical, Guarany també es va exercir com a escriptor i actor. Va escriure diverses obres teatrals i llibres de poesia, i va participar en diverses pel·lícules i programes de televisió.
Va morir el 13 de gener de 2017, als 91 anys, deixant un llegat cultural i artístic molt important a Argentina ia tota Amèrica Llatina.
Una dona a Leningrad
La cançó està inspirada en el record d'una dona que Horacio Guarany va conèixer a Leningrad. El cantautor va estar exiliat un parell de vegades i va haver d'abandonar l'Argentina per estar afiliat al Partit Comunista.
La relació amb aquesta dona i el seu record va quedar plasmada a la lletra d'aquest tema que em vaig atrevir a versionar i que és un dels meus preferits del folklore sud-americà i argentí en particular.
Aquest dia sense sol és tot meu
colpeja les meves finestres tant fred.
Una vella cançó a la meva guitarra
una vella cançó no té oblit.
És la mateixa que un dia ens unís
a les platges llunyanes del teu vell país.
I la tardor en veure caure les fulles
ve fins a mi i em mulla amb el seu plugim gris
Per què no oblido la teva cançó
serà perquè tant t'estima
que aquí assegut en aquesta peça
sobre aquesta mateixa taula
ahir a la nit et vaig plorar
Per què no oblido la teva cançó
si el riu va i no torna més
rellotge etern de les hores i aquesta cançó que plora
sobre el meu finestral
La raira, rarai rarararà
Lara lara ra
Larai lara larai
Lara lara raira
Lara lara raira
Lara lala lara lara
Larai larai lara
No es moren les penes per morir-se
mai no mor l'amor per un oblit.
Ni es mor a la meva peça el teu somriure
fumant a l'alta nit, ets amb mi.
Amb la brúixola ferida navegant
el meu veler al fum d'un cigar.
Es recupera al teu port de distància
torna a elevar les àncores però no tornaràs
Per què no oblido la teva cançó
serà perquè tant t'estima
que aquí assegut en aquesta peça
sobre aquesta mateixa taula
ahir a la nit et vaig plorar
Per què no oblido la teva cançó
si el riu va i no torna més
rellotge etern de les hores i aquesta cançó que plora
sobre el meu finestral
La rara, larai rararara
Lara lara ra
Lara lara larai
Lara lara raira
Lara lara raira
Lara lala lara lara
Lara lara lara
