Nua tinc l'ànima

Nua tinc l'ànima i d'aquesta mena voldria anar amb tu al Paradís perquè sé molt bé que si vaig de la teva mà no he de demanar permís a ningú més. Només amb donar-me-la en tindria prou per sentir-me en ell.

Aquesta bonica cançó pertany al cantautor gadità, Javier Ruibal (Port de Santa Maria) inclosa al doble CD “35è aniversari Javier Ruibal“. De la mà de més de trenta artistes, els seus veritables amics, reunits per ficar-se a la pell i la gola i interpretar amb Ruibal el millor del seu repertori, Martiri, Kiko Verí, Miguel Ríos, Carmen Linares, Jorge Drexler, Passió Vega, Tomasset, Jorge Pardo, Dorants, Juan Echanove… i un llarg etcètera donen una idea de la seva qualitat i categoria artístiques.

“Nua tinc l'ànima” la canta de manera excepcional, Passió Vega

Despullada tinc l'ànima si no m'emporto
La teva boca que em salva amb cada petó nou
Quin desolat cel, quina lluna incerta
Quina soledat de nits i llençols deserts
Quin orfe el meu ventre sense la teva petjada
El meu pit sense la teva mà, la meva sort sense la teva estrella
Quin fred de rellotges sense sentit
Quin trist calendari, quin temps detingut

Despullada tinc l'ànima, quan t'espero
Jo sóc la teva dama follet i porto al barret
Un corall on posa el teu nom
I un sol pensament que et diu t'estimo
I espero que em portis en un vol
La mel de les teves abraçades, el cofre del desig
Quin vaixell a la deriva a la teva marea
Quin vent de naufragi, quina boira m'envolta

Despullada tinc l'ànima però no vull
Tallar per aquest ram les flors que prefereixo
Que si no tornes aviat no hi haurà jardins
Ni somni de roselles, ni temps de gessamins
Despulla l'ànima quan no et tinc
I si et tinc l'ànima fa voltes que no entenc
Porta'm a les portes del paradís
Que si vaig del teu braç, no cal demanar permís

Despulla l'ànima quan no et tinc
I si et tinc l'ànima fa voltes que no entenc
Porta'm a les portes del paradís
Que si vaig del teu braç, no cal demanar permís
Porta'm a les portes del paradís
Que si vaig del teu braç, no cal demanar permís