El duet entre Rigoletto i Sparafucile, que forma part de l'ària Quel vecchio maledivami, és un dels moments més foscos i dramàtics de l'òpera Rigoletto de Giuseppe Verdi. En aquest duet, Sparafucile, un assassí a sou, accepta matar la víctima que Rigoletto li ha encarregat: el Duc de Màntua.
Tensió i foscor
Des del punt de vista musical, el duetto comença amb una introducció instrumental en què predominen els tons foscos i ombrívols que reflecteixen la maldat i el perill que aguaiten a l'escena. A mesura que Rigoletto i Sparafucile comencen a cantar junts, es pot apreciar la riquesa de les harmonies i les dissonàncies que creen una tensió constant a la música. La veu de Sparafucile és profunda i greu, cosa que suggereix la seva naturalesa sinistra, mentre que la veu de Rigoletto es barreja amb la de Sparafucile en un diàleg tens i aterridor.
Al vídeo podem veure el duetto protagonitzat pel baríton Ingvar Wixell Rigoletto) i el baix Ferruccio Furlanetto (Sparafucile) a la pel·lícula dirigida el 1984 per Jean-Pierre Ponnelle.
Emoció vocal
Pel que fa a la qualitat i la dificultat vocal, el duetto requereix habilitats tècniques i expressives complexes. Els cantants han de ser capaços de projectar emocions intenses i fosques a través de les seves veus, i fer front a les complexes harmonies i dissonàncies de la música. A més, han de ser capaços de combinar les veus de manera que s'ajustin als canvis de ritme i de to que es produeixen al duet.
En versió concert podem apreciar el duetto a les veus del baríton Luca Salsi, al paper de Rigoletto i Michelle Pertusi al de l'assassí a sou; en una actuació que va tenir lloc al Teatre La Fenice, a Venècia.
No hi ha cap dubte que el duetto entre Rigoletto i Sparafucile a Quel vecchio maledivami és un moment musical i vocalment intens i complex de l'òpera Rigoletto. La combinació d'harmonies, juntament amb les veus profundes i expressives dels cantants, crea una atmosfera tensa i sinistra que reflecteix la trama fosca de l'obra.
Val molt la pena escoltar-lo i, si pot ser, veure'l en directe per integrar-se a l'ambient dramàtic i inquietant que ens aporta la música de Verdi en aquest passatge.
