La base i l'acceptació de la democràcia moderna per a la societat és obtenir beneficis a llarg termini, alhora que té veu i vot, i les persones són la base per al progrés social.
Part del món occidental percep que la democràcia està en perill. Com pot sobreviure? Massa gent pren postures antidemocràtiques, fent perillar un pilar que dóna gran força a la democràcia, com és la confiança en les institucions públiques.
La base indispensable per a la democràcia rau que els perdedors en eleccions i votacions sàpiguen acceptar aquest resultat, i esperin noves eleccions per tenir la seva oportunitat. Si aquesta premissa no s'accepta i es recorre a qualsevol mitjà inclosa la violència, la democràcia evidentment s'acaba. La presumpció i l'existència de bona voluntat pel que fa a la decisió de la majoria és una premissa indispensable per a l'èxit de la democràcia. Els no conformistes amb les resolucions del conjunt, a la societat plural i democràtica, necessiten canalitzar les seves opinions de maneres altres que no siguin violentes per tractar que es considerin també els seus criteris.
Quan veiem esfondrar-se els principis democràtics i el seu funcionament en algun país, podem témer si passarà el mateix al nostre. Alguna cosa hem de fer per consolidar els nostres models. La política democràtica necessita models humanitaris per consolidar-se; i hem d'actuar treballant en els nostres propis models i no observar els altres, esperant que siguin altres els que facin l'esforç en el nostre lloc i beneficiar-nos per inèrcia col·lectiva.
Tenim algun prototip millor que el democràtic? Tampoc estaríem obligats a salvar la democràcia i perjudicar la dinàmica del món, sí que tinguéssim opcions preferibles. Actualment no coneixem cap opció millor, sense que això signifiqui que no se'n puguin crear d'altres millors, que ara mateix, som incapaços d'entreveure. El futur polític ens és absolutament desconegut.
La Regla d'or
Regla d'or o Llei d'or, o en la seva forma reversa negativa, coneguda com a Regla de plata, són denominacions per a un principi moral general i està implícitament dins dels valors que creiem té i ha de tenir la democràcia. Es troba sota diferents formulacions en pràcticament totes les cultures, religions i filosofies, com una regla fonamental. El primer escrit ja apareix a l'Antic Egipte, i el filòsof de l'Antiga Grècia, Epicur li deia Ètica de la reciprocitat. La Regla d'or ens diu que tractem els altres com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres. Tot i això, té més força la Regla de plata: no tractis els altres de la manera que no t'agradaria ser tractat.
Un altre exemple per entendre una mica més les dues regles seria el següent: la Regla d'or ens diria: comporta't amb els teus pares com volguessis que els teus fills es portessin amb tu; més potent, però, seria el revers de la regla, és a dir la Regla de plata, que diria que no tractis els pares de la manera que no t'agrada que et tractin els fills. La via negativa (actuant per eliminació) és més efectiva que la via positiva (actuant per addició) segons Nassier N. Taleb, investigador en temes filosòfics de New York University.
La filosofia moderna, concretament el racionalisme, va desposseir la Regla d'or del seu context religiós i la va convertir en fonament de l'ètica entesa com a sistema de principis universals de convivència entre tots els homes. En aquest sentit, Kant, Popper i Darwin, recolzen la universalització de la regla com a conducta social i política. Es considera la Regla d'or, el punt de partida per a la reflexió i l'elaboració del procés que va portar a la formulació i declaració dels drets humans. La Regla de plata és similar en significat al jurament mèdic hipocràtic, que diu: “primer abans de res, no fer mal”.
Activitat o passivitat
La democràcia pot fallar com a sistema polític si molts temes candents actualment no es resolen, com ara la guerra nuclear, el canvi climàtic, el bioterrorisme, l'increment de la producció de drones assassins, etc. Què fem nosaltres? Estem paralitzats per la indecisió. Una altra cosa seria que tinguéssim un altre model millor que la democràcia, que ens facilités l'actuació i la decisió per al seu reemplaçament, però això no és així.
Les democràcies mundials seguiran el seu rumb no col·lectivament sinó individualment. No sabem a què obeirà la supervivència de les unes i la desaparició de les altres. Que un país com els Estats Units pugui mantenir-la, no vol dir malgrat la globalització, que altres països asiàtics, llatins o europeus puguin mantenir-la. Pensem al seu moment, que la revolució tecnològica en informàtica i informació portaria les persones del món a connectar i compartir idees facilitant una millor entesa, però no s'ha aconseguit. Al contrari, els avenços han fet possible que les organitzacions extremistes hagin aconseguit amb el progrés tecnològic un mitjà per al suport de teories conspiracionals, disseminació de fets falsos i punts de vista interessats sobre raça i religió.
Internet hauria d'haver estat només un aliat de la llibertat i el coneixement; i no obstant, no ho ha estat.
D'acord amb Nassim N. Taleb, la societat actual ha produït un tipus de persona que anomena “l'intel·lectual però idiota” com a producte de la modernitat. Patologitza altres persones per fer i pensar coses que no entén, sense adonar-se que és la seva comprensió la que està limitada. Pensa que les persones han d'actuar segons els seus interessos i que ell coneix els interessos de les persones. Quan altres emprenen accions que els interessen a ells però no a ell, utilitza per a ells el terme “ignorants”, i sens dubte les seves actuacions perjudiquen la democràcia.
