En una conversa sobre biologia, fa un temps, un dels tertulians va exposar un concepte que en ell mateix em va semblar fascinant. El “sentiment mecànic”.
Defensava que un ordinador prou ben programat podria arribar a sentir com ho fan els humans, ja que el nostre cervell funciona, a la seva manera, com un conjunt de circuits i de portes lògiques que reaccionen davant dels estímuls que es presenten als seus sensors.
La primera impressió va ser de resistència romàntica a la idea, ja que si això fos cert, res no ens diferenciaria d'una simulació informàtica i precisament, aquests sentiments dels que ens sentim tan amos, són els que ens marquen com la “Criatura triada” per la naturalesa.
Tot i això, més tard i després d'una revisió més profunda, no crec que el nostre company de taula estigués tan desencaminat. Al capdavall, els estudis que reflecteixen la resposta del cervell en funció dels estímuls rebuts són nombrosos i els tractaments amb ansiolítics han demostrat que es poden subministrar els neuro transmissors en la quantitat i la manera correcta, per corregir una percepció que no interessi , convertint el nostre cervell en una mena de llenç tridimensional en què poder implantar un sentiment, una idea,…
La IA i el sentiment
Però tot això ens deixa en un lloc una mica incòmode quan pensem en els avenços que la robòtica i la intel·ligència artificial estan aconseguint.
Podria donar-se el cas que en un futur relativament proper ens trobarem davant d'una entitat no biològica que reaccionés de la mateixa manera que un organisme viu i intel·ligent?
Perquè si això pot passar, és predictible que actuarà amb la mateixa reacció amb què actua un humà -el seu pare programador- i aquesta acostuma a ser la por.
Nosaltres hem viscut aniquilant els nostres enemics durant segles, ara no ha de ser diferent.
Alguns científics i pensadors del nivell del recentment difunt Stephen Hawking, han ja predit aquesta possibilitat.
Però allunyant-nos d'aquestes teories destructives ens centrarem en el “sentiment mecànic” i en les seves capacitats. Seria molt interessant a nivell científic comprovar com es comporten una sèrie d'organismes no biològics, en una societat governada per l'ètica on els seus ciutadans no fossin corruptibles mitjançant el sexe, l'ambició, la manca d'empatia,…
Aquesta societat simulada gràcies a robots programats amb aquest sentiment mecànic podria arribar a uns nivells d'evolució exquisits.
Nosaltres com a maçons intentem exportar a la societat una sèrie de valors amb un èxit més o menys discret, de portes endins som conscients que tenim també les nostres febleses i que no és tan fàcil la teoria com la pràctica. Ha arribat potser el moment en què l'evolució filosòfica i ètica de l'home ens exigeixi fer un pas enrere per altres organismes que puguin governar el món sense les nostres limitacions però amb les nostres possibilitats
