L'art del malabarisme

La vida sembla com un joc de malabarisme, on un exerceix equilibri davant una fluixa corda que travessa un abisme incert. Aquest abisme, anomenat incertesa, és vacil·lant i tremolós. En veritat, mai no sabem quant de temps el funàmbul que som romandrà sobre la corda, i quantes boles cauran en el seu recorregut d'una banda a l'altra de la mateixa.

De vegades hi ha situacions extremes on el saltimbanqui que som exerceix pressió aguda sobre les mans. Comencen les boles a pujar i baixar a altes velocitats i en ocasió algunes cauen. L'esperança, la salut, l'economia, l'amor, l'alegria, fins i tot de vegades et cau un objecte damunt del cap del teu fill i trigues un temps infinit a consolar-ne el plor.

El difícil equilibri

Imagineu equilibrar totes les forces. De vegades és impossible i caiem en la depressió, la malaltia, l'apatia, la tristesa, el dubte, la desesperança, la pèrdua, l'oblit. Cau la bola de l'amor i és difícil recuperar-se. Cau la bola de la salut i podem perdre-ho tot. Cau la bola de l'economia i tot és desesperant. I així amb tantes i tantes boles que hem de manejar diàriament. Els amics, la família, les relacions, els guanys, les pèrdues.

De vegades perds el cap o l'ànim o les ganes de tot. Resulta difícil mantenir el cap al seu lloc. Resulta difícil continuar creient en tu quan tots dubten de tu, dels teus malabars, de les teves accions. Resulta complex esperar i no cansar-nos de l'espera, esperar que tot es restableixi, esperar que la vida compensi la caiguda, l'equilibri. Tornar a somiar sense que els somnis et dominin, seguir pensant amb claredat sense que els pensaments es tornin esclaus.

Tractar el triomf i la derrota com a veritables impostors, que diria el poeta. Quantes vegades hem vist destruir allò pel que hem donat la vida? No una ni dues ni tres vegades. Quantes altres vegades passarà, inevitablement, per fer-nos reconnectar amb el fil que veritablement importa?

Resistir, et dius a tu mateix. Resisteix, cor, amb coratge i voluntat. Resisteixen els nervis i els tendons quan tot s'ensorra, quan una darrere l'altra cauen les boles i fins i tot el fi cable que ens sosté comença a balancejar-se sense remei. Resisteix i conserva el teu honor, la teva virtut, la teva dignitat, que és l'únic que pot salvar-te quan ho has perdut tot, una vegada i una altra.

If

Resisteix i estima l'equilibri i el caos, perquè si som ànimes poderoses i indestructibles podem contemplar amb indulgència cada prova de la vida. Podem valorar els riscos i podem balancejar cada jugada volant sobre ella. Podem fins i tot prescindir de les boles, perquè, com va dir el poeta constructor Rudyard Kipling al seu poema “If”, “Si pots omplir l'implacable minut, amb seixanta segons de feina diligent, teva és la Terra i tot el que hi ha”…