Feixisme blanquejat

Per situar-nos i contextualitzar el títol d'aquest document, cal recordar que el feixisme va ser un moviment concentrat en el temps i l'espai. Concretament, podem definir el feixisme com una ideologia política i forma de govern que advoca pel control corporatiu de l'estat i l'economia, l'ús de la violència per a la supressió del dissens i la supressió de les llibertats individuals.

Apareix a Itàlia, durant la primera guerra mundial, i neix amb la idea de renovar els governs ja que es creu que la democràcia liberal és obsoleta. Amb aquestes idees intenta mobilitzar tota la societat en un Estat de partit únic totalitari.

Un cop contextualitzats, afegirem que s'utilitza habitualment l'adjectiu “feixista” per assenyalar tot allò que s'executa de manera antidemocràtica i per força.

L'Art com a objectiu

En els dies i els mesos anteriors a la confecció d'aquest escrit hem estat testimonis, gràcies als mitjans de comunicació, de diferents cèl·lules d'organitzacions ecologistes o almenys de moviments ecologistes que, en un intent de cridar la nostra atenció, han abocat sopes i altres líquids de semblants naturaleses sobre obres d'art a diferents museus del món. A més, tenen el costum d'enganxar-se amb algun adhesiu industrial a les obres d'art i d'acompanyar-se d'algun periodista per deixar testimoni de la seva “gesta”.

L'últim cas l'hem vist recentment en una competició de billar en la seva modalitat “Pool” al Regne Unit, on una parella d'activistes va pujar a una de les taules en què es realitzava la competició i ho van cobrir tot amb una mena de talc tenyit de taronja.

El problema mediambiental em toca de prop, estic molt sensibilitzat i faig tot el que puc per la seva defensa, fins i tot des d'aquesta tribuna amb altres treballs ja presentats.

Tot i compartir el missatge, no puc parlar més que de feixisme per part d'aquest col·lectiu. La imposició del seu missatge sense importar l'ús de la violència per fer que es viralitzi a tots els mitjans és un exercici d'intolerància i força, imposant la seva veritat sobre un patrimoni que ens pertany a tots.

En la mateixa línia hem observat en els darrers anys tendències a reforçar missatges o productes amb la idea de justificar la violència i la imposició com a mitjà per a la seva difusió. Segurament tots recordarem el cas del YouTuber que es va fer famós per rebre una coca en un vídeo en què anomenava “Caranxoa” a un repartidor.

O l'altre cas d'aquell jove que, com si fos una broma, va regalar un paquet de galetes Oreo a un indigent, prèvia substitució de la mantega per pasta dentífrica.

No tot s'hi val

Fem un esforç a recordar també que aquella broma va acabar amb l'ingrés hospitalari de la víctima. I en tots dos casos, amb una denúncia i una acció als tribunals que tots els contribuents podrien haver-se estalviat.

El que sembla que s'està gestant és una nova tendència de pensament on no s'abusa d'una minoria racial o d'un col·lectiu social definit, aquesta és la manera com es reconeix el feixisme a primera vista. 

En aquest nou feixisme, s'abusa d'un individu, ja sigui personal o patrimonial, i se n'abusa amb la intenció d'escandalitzar i convertir en viral una protesta o un missatge que es considera legítim, prou perquè no importi el dany comès. 

El que intenta és blanquejar el feixisme des de l'autoritat que una suposada causa noble ens atorga. Els autoritarismes no només són susceptibles de cometre's pels Estats o els qui els governen, un YouTuber o un activista, també poden actuar amb la impunitat de sentir que la causa que els impulsa els eximeix de respecte als drets aliens.

En aquest nou món de notícies falsejades, feixismes blanquejats i llops amb pells de bens, caldrà estar molt atent per discernir allò que ens agrada o ens sembla bé, d'allò que es viralitza com a positiu o agradable.