Els valors de la llibertat igualtat i fraternitat són una divisa a la maçoneria. Ens donen la pauta pel que fa al comportament maçònic i en la relació com a maçons que hem de tenir i defensar al món que ens envolta, aquest món cobert en bona part per les tenebres de l'opressió, la desigualtat i l'hostilitat.
Molts sabeu ja que vaig quedar impactat per la visita al vaixell de rescat Open Arms, les històries que ens relaten la seva tripulació i molt especialment el seu capità són capaces de torbar el pensament i també conviden a la reflexió a aquest maçó.
Llibertat
És clar que el rescat al mar és un deure humanitari ineludible però no ens adonem habitualment que aquest rescat a alta mar que moltes vegades els salva la vida, no és més que un esglaó en una vida atzarosa. Un simple “contratemps” esquivat a temps. Això és així perquè encara i conservant la vida, encara queden molts obstacles per salvar per a cadascun dels protagonistes d'aquest drama.
Aquestes persones arribaran posteriorment a un port de desembarcament on seran acollits per unes hores, o dies, o fins i tot mesos, però després el seu futur i la seva seguretat tornarà a quedar en mans del destí. Quan busquin una feina per procurar-se una vida nova en un país que els acull, es trobaran en alguns casos amb el mur del racisme, en altres el mur serà la manca de formació acadèmica, el mur cultural, l'ideològic, el de l'idioma… Són molts els murs que hauran de sortejar. Algunes d'aquestes trampes pel camí seran culpa de la població d'acollida. En aquest sentit, els maçons ja portem molts anys lluitant perquè la tolerància i la igualtat siguin valors ferms a les nostres societats.
Igualtat
Altres dels paranys a què aquests nous ciutadans s'enfronten formaran part de la seva herència nacional. La manca d'inversió en educació, sanitat, planificació familiar i infraestructures als països d'origen habitualment produeixen uns xocs culturals insalvables quan arriben aquí. Tot això condueix a una precarització no només de les seves condicions laborals sinó a una precarització multidimensional de la persona. Els seus treballs, les relacions amb els nacionals, la relació amb l'administració o els serveis públics, la pròpia autoimatge personal es converteix a nivell psicològic en la d'un ciutadà de segona que per tant mereix i es conforma amb la vida que obté en aquesta segona lliga de la realitat.
Com a maçons podem estar orgullosos, a la meva manera de veure, pels avenços ètics, morals i socials que a les nostres societats hem estat capaços de fer progressar però no podem regodejar-nos en la nostra eficàcia. En el filosofisme se'ns ensenya a enfocar el nostre treball maçònic a la societat, però la globalització en què vivim ha reduït la mida del nostre planeta augmentant el de les nostres societats. Hem d'exportar els nostres valors allà on siguin més necessaris i si detectem desequilibris en la immigració hem d'intentar corregir-los perquè així puguin compartir la nostra realitat sense els obstacles abans esmentats.
Fraternitat
Cap home no serà lliure, igual i no podrà ser fraternal amb el seu veí si no estan en igualtat de condicions amb tots aquells que estiguin en el camí. La igualtat no és només disposar dels mateixos drets, la igualtat també és un estat mental i d'autoestima. Cap home no es pot sentir igual a un altre en menyscabament de les seves oportunitats.
És per això que els maçons hem d'aplicar-nos com sempre hem fet però, a la meva manera de veure, intensificar els nostres esforços en aquells aspectes de la societat que, per deficitaris, afecten part dels pobladors de la nostra societat que no es considerin a si mateixos ciutadans.
El nostre lema no tindrà cap valor si permetem que morin a les nostres ciutats habitants sense opció a realització personal i fins i tot sense aspiració a ella.
