Comportar-nos d'acord amb el ritme que marca la nostra consciència no és fàcil. A fe que no ho és. Sovint ha d'intervenir el nostre inefable ser interior per interpel·lar-nos sobre els excessos que protagonitzem, unes vegades de forma plenament conscient, i d'altres com a conseqüència de la llera incontrolada dels esdeveniments que ens aclaparen. Però bé tampoc cal, per descomptat, flagel·lar-se massa.
A la senda iniciada quan penetrem als misteris de l'Ordre maçònica ens trobem amb una eina destinada a ajudar-nos a aconsseguir l'harmonia desitjada entre les dites i els fets, controlant els impulsos que, centrífugament, ens desplacen del procedir ètic i natural que seria desitjable .
El compàs, protagonista d'aquestes línies, és a la nostra disposició. Alhora que, en sentit profà, ho utilitzarem per establir límits, traçar circumferències i/o establir proporcions; a la pedagogia maçònica trobarem el sentit espiritual de les seves funcions i ens conduirà a establir els espais concrets que allotgen l'ètica i la correcció amb la consciència com a nord de la nostra actuació.
Maçoneria i simbologia
Maçoneria i simbologia van íntimament unides. Es podria dir que una no s'entén sense l'altra i potser el compàs, juntament amb l'escaire, és el símbol que més identifica l'Ordre. Una esquadra i un compàs, entrellaçats, impliquen maçoneria allà on siguin observats. Ningú no en dubta en advertir-los.
Als treballs maçònics en obrir la Lògia en grau d'aprenent, el món material impera sobre l'espiritual encara. És necessari progressar en el recent naixement per manejar amb destresa el compàs que se't concedeix per discórrer pel camí compromès a través de la iniciació. És per això que quan l'escaire i el compàs presideixen la lògia al primer dels tres graus simbòlics, la nostra eina protagonista cedeix terreny.
El compàs es doblega davant l'escaire, element aquest de gran poder simbològic i que hi va aparellat a l'hora de la identificació maçònica. Mons espiritual i terrenal plasmats en eines de paleta universal. Es doblega, dic, perquè roman sobre el volum de la Llei Sagrada, però sota l'escaire que el cobreix perquè encara domina el món material sobre l'espiritual.
Cercle acollidor
És en aquesta dualitat esperit/matèria on hem de trobar la justa mesura dels nostres actes. L'aprenent, com a tal, ha d'aprendre i evolucionar per mitjà del seu treball constant i abnegat, i per això es veurà proveït del compàs que li ha d'ensenyar els límits establerts al cercle que engloba els principis de igualtat, llibertat i fraternitat, eixos fonamentals del bon comportament humà i de la nostra Ordre.
Dins aquest cercle que creem amb el compàs hi caben tots els valors que es deriven dels tres pilars fonamentals de la maçoneria. Allí convivim amb el respecte, la correcció, la moderació, l'ètica i amb molts altres que han de ser ara, una vegada que la foscor es va diluint, motors de la nostra nova vida.
Difícil camí el que es presenta per a l'aprenent. D'una banda, la comprensió de la simbologia a l'hora de relacionar-la amb les tasques mundanes i de l'altra, i més espinosa, casar la teoria amb la pràctica. O allò que és el mateix i potser més senzill d'entendre: practicar allò que diu la teoria. Gairebé res.
Si de consol pogués servir, estimat aprenent, tots seguim marcant el nostre particular territori de dignitat amb el compàs dels nostres actes i la circumferència no sempre aconsegueix tancar convenientment el cercle. Hi ha vegades que, però, l'orgull de contrastar que alguna cosa del que aquí ve a buscar es fa realitat en tu, et proporciona l'ànim necessari per continuar edificant el teu temple interior.
