Inici S.·.F.·.U.·. La pedra que els constructors han rebutjat

La pedra que els constructors han rebutjat

per Javier León
3 min. de lectura

Jesús ha dit: Feu-me conèixer la pedra que els constructors han rebutjat: ella és la pedra angular”. (Logió 66).

Molts podran especular sobre el significat ocult que conté aquesta frase. La simbologia ens ajuda a bussejar en veritats que superen la lògica o la raó, intentant entendre perquè els fenòmens aparents són fills d'unes causes intangibles, i per què la intuïció entrenada ens pot ajudar a entendre certes veritats.

La pedra que els constructors van rebutjar no és altra que la pedra angular. Als antics manuscrits ve reflectida entre paràboles, dites i logions. En els rituals maçònics apareix com un fet important, donant pas als rituals de Marca o al Arc Reial. Les lògies de Marca aprofundeixen en l'evolució que segueix l'ànima humana a mesura que s'endinsa als misteris de la Iniciació, una mena de circuit simbòlic on aprofundir en aquestes causes que originen Vida i Consciència als nostres mons.

La pedra angular

La piedra que los constructores han desechado

La pedra angular és aquella que, per la seva raresa, els constructors van rebutjar. Només els savis podien comprendre que allò que rebutjaven era la pedra que sostindria tot el temple. La pedra que sosté els mons.

Això passa a nivell psicològic. Totes les pedres humanes no hauran estat rebutjades per no ser compreses. Totes les persones que no hauran estat relegades a les nostres societats avançades a la ignorància i l'oblit per no entendre la genialitat de les seves vides. La saviesa té perills dins d'un món governat per la neciesa. La conjura dels necis té aquest poder destructor que fa que la llum no brilli i que la virtut, sigui trepitjada o menyspreada.

Desbastar la pedra bruta pretén treure de nosaltres mateixos el millor, és treballar en aquesta lluita incessant per eliminar les imperfeccions humanes i convertir-nos així en pedres cúbiques, en pedres útils per a l'edifici social. La construcció de l'home nou allunyat de l'home primitiu és una cosa que sempre ha preocupat la il·lustració de cada temps. L'ésser humà és capaç del pitjor i del millor. La seva obra moral pretén modificar els seus instints més primitius per elevar-nos davant de la governança de la consciència. El coneixement, l'aprenentatge i l'esforç constant per ser millors fa que les nostres societats s'allunyin d'aquests paràmetres arcaics de supervivència per intentar integrar-nos en una societat més justa i desenvolupada.

La piedra que los constructores han desechado

Contra la ignorància

Els fonaments interiors de la construcció moral són complexos. Cada temps en determina les bases, els pilars, els límits, i l'objecte és la pedra angular, sempre la mateixa: la millora humana. Fer un món bo, un món millor. Els savis de tots els temps han intentat aportar llum a aquesta foscor humana, ja fos mitjançant accions o coneixements. La lectura i l'estudi acompanyats d'una meditació sana i una determinada acció, poden exercitar la construcció d'aquest temple interior, d'aquells fonaments que ens ajudaran a ser millors ia crear un món millor.

Per això les nostres societats actuals rebutgen des de la ignorància aquesta pedra angular, aquesta pedra que és la base de l'ésser humà. Els constructors d'aquest món que rebutgen la pedra angular pretenen tornar-nos ignorants i primitius, guiant-nos cap a les sendes del fosc, de les lluites entre els uns i els altres, de les guerres entre germans. Per això la necessitat dels savis, dels genis, dels enllumenats i inspirats. Ells coneixen la pedra fonamental de l'edifici humà i ells donen la seva vida perquè aquesta pedra sostingui tot el pes de la nostra existència.

Deixa un comentari

T'agradarà