Que te la colen

I dic jo… que per descomptat que a mi me la colen igual, és clar que sí. Les “fake news” s'estan convertint en el flagell de les xarxes i en el descrèdit de la informació. Ja no ens podem fiar de res del que ens arribi al mòbil, així que, ullet.

No és nou. L'accés a Internet és tan universal i la tecnologia tan assequible que qualsevol pot fabricar notícies falses i distribuir-les per l'espai cibernètic de manera que arribin a les nostres mans i ens les mengem amb patates, quan no ajudem a la seva difusió sense ni tan sols aturar-nos per a una mínima comprovació de la veracitat.

De copeta, res

La informació falsa té sempre un origen intencionat que persegueix la desinformació sobre fets que interessa que no revesteixin la rellevància que tenen, o també la tergiversació de la realitat per conduir-nos cap a la situació que l'engany pretén. L'última cosa que va arribar al meu telèfon mòbil va ser un vídeo en què Alberto Nuñez Feijoo feia unes declaracions i feia la impressió de portar unes copes de més. El muntatge perquè així sembli és més aviat groller i es pot apreciar fàcilment que es tracta d'un engany. Però quants deuen haver caigut?

Una altra modalitat estesa per a la confusió i l'engany són els titulars. Si és que molta gent no va més enllà de la lectura. Aquí en va un altre exemple. El titular correspon a un mitjà digital i resa així: “Rafa Nadal se separa de la seva dona poc abans que neixi el fill” La notícia no és falsa, és clar que no. El tennista tindrà un fill i va agafar un vol per competir. Ja està embolicada. Escolta, saps? Nadal s?ha separat.

La informació és poder

El terme anglosaxó fake news apareix lligat a l'era informàtica, però les notícies falses no necessiten el suport digital per existir. De fet, la desinformació s'ha produït sempre, com a arma de poder. Es diu que la informació és poder, i es podria dir també que la manipulació de la informació afegeix un plus als que el tenen. Parlem de mitges veritats, d'imatges alterades, de titulars capciosos, de notícies donades fora del context temporal al qual corresponen, i de moltes altres notícies que ens arriben.

Un ja admet que allò que llegim o veiem als diferents canals televisius pot tenir un biaix determinat, que obeeixi als interessos, gairebé sempre econòmics, dels grups empresarials que els sustenten. És, per tant, força fàcil interpretar la intencionalitat de determinades notícies quan coneixem d'on procedeixen. Però és que amb la xarxa els generadors de notícies són multitud i es complica detectar els qui són, d'on, qui hi ha al darrere, són bromistes, no ho són… A saber.

Els grups de WhatsApp

Qui no té al telèfon mòbil un grup de WhatsApp. Un, dic? No, que va, uns quants: el de la família, el dels amics, el de les amigues, el de companys de feina, el del poble, el del col·legi dels nens. Crec que ningú no se salva que l'hagin ficat en algun. Sol passar que les raons primeres per les quals es creen els grups es modifiquen amb el temps i en què estava previst que es parlés de temes relacionats amb la classe dels fills, un dia apareixen notícies que, a més de falses, no tenen res a veure amb l'objecte de la seva creació. Si és que cadascú és lliure de posar el que vulgui, no?

No diguem quan intervé la política o la religió. Jo aconsello crear grups específics per a aquests dos temes, i que s'hi integrin els que posseeixin l'estómac a prova de bombes. Perquè estem d'acord que es pot parlar de tot, i així hauria de ser, però davant de conceptes que apunten a les vísceres l'experiència avala que la millor manera perquè se'n vagin en orris és tocant-los on i amb els qui no toca. I si a més fiquem fake news llavors la deserció dels seus membres es produeix més aviat que tard.