Baixada de bandera

I dic jo… que la bandera és un símbol que ningú no crec que ho posa en dubte. Una altra cosa és la valoració que pugui tenir per a cadascú la simbologia que transcendeix i la importància de mantenir-la als primers llocs de la llista de prioritats personals. Allà cadascú, a l'hora d'embolicar-se en un tros de roba, de lluitar fins a morir per ella o de penjar-la al balcó.

És innegable que les banderes representen símbols molt potents lligats a la identitat de països, regions, pobles en general i que tenen la virtut (de vegades discutida) d'unir la ciutadania sota uns colors determinats que reuneixen realitats concretes i anhels futurs i reivindicatius.

Símbol de pertinença

La bandera va unida a l'orgull, concepte aquest que posseeix interpretacions diverses segons la direcció en què s'exerceixi. Orgull de pertànyer a un col·lectiu que, en la seva tasca habitual, demostra regir-se per valors de justícia i equitat, o simplement orgull de pertànyer a l'equip de futbol que acumula més trofeus en la seva història.

I és que les emocions són difícils d'unificar i de classificar com a més o menys acceptables. Cadascuna correspon als ressorts que s'agiten al nostre interior i que, com no podria ser d'una altra manera, no han de coincidir amb els del veí. Les banderes s'encarreguen d'intentar aconseguir la màxima devoció grupal cap als valors que estan brodats en lletres invisibles a la tela multicolor.

Les banderes també s'utilitzen com a símbols en moviments polítics i protestes. Poden representar la lluita per la llibertat, la igualtat, els drets humans i altres objectius socials o polítics. Són enarborades en comunitat o en solitud, però quan troben la companyia de les seves germanes es converteixen en alguna cosa més que una manifestació unipersonal. Parlen per la majoria d´un poble.

Unitat en la reivindicació

Hi ha dates assenyalades a la història dels pobles que es distingeixen per la celebració d'actes concrets, de festivitats commemoratives, de manifestacions populars, etc. No hi falten mai les banderes que afegeixen al sentiment d'unitat i solidaritat nativa un toc de color digne d'admiració. Així, fora del marxar al vent en manifestacions convocades, solen engalanar balcons de les ciutats recordant quin dia és, que va passar aquell dia i que hauria de passar en el futur.

Avui m'he fet una volta per la meva ciutat que, encara que no és meva així la considero, i he notat una rellevant diferència amb la quantitat de banderes situades als balcons de les cases habitades per la ciutadania corrent. Per descomptat moltes menys. No parlo dels organismes oficials que en això de les banderes i simbologia tèxtil ens tenen ja acostumats a la col·locació indiscriminada d'elles independentment del paraigua representatiu que haurien de respectar cap al veïnatge.

Menys senyeres als balcons

Una dada que potser pot servir els saberuts analistes i sociòlegs si s'extrapola, com se sol fer sempre en enquestes per produir resultats concrets. Dic concrets, que no interessats, encara que també. Juro, però, que no és aquesta la meva intenció. Només vull deixar constància de la sorpresa que m'he endut aquest matí en aixecar la persiana de la meva habitació. Davant meu set o vuit edificis, els mateixos que veig cada dia. Només tres o quatre senyeres al nombre de balcons que no he arribat a comptar. Avui, Diada Nacional de Catalunya.

Ja al carrer, dels 84 balcons de què disposa la façana de l'edifici on visc, tan sols a 2 hi havia adherida la bandera amb les quatre barres, que no l'estelada, recordant al transeünt el dia i l'orgull dels habitants del pis en qüestió. Això són matemàtiques i, encara que desconec el valor sociològic d'aquesta mostra insignificant, si sé les sensacions experimentades un, dos, tres o sis anys enrere, quan el color vermell i groc quadribarrat folrava balcons i façanes senceres. Alguna conclusió se'n derivarà.

No es tracta de macrobanderes institucionals, que també valen. Es tracta de prendre nota que la desafecció de la ciutadania amb la classe política va en augment i que la preocupació passa més per la gestió del dia a dia que per donar suport amb una bandera als interessos de posicionament polític als partits representants del nombre de catalans que les urnes els han atorgat.

Menys banderes. O falta tela, o sobra indiferència.