La distància entre els pols

I dic jo… que tot i poder ser enquadrat en el sector dels pusil·lànimes i irresolutius, advoco per mantenir una distància prudent i adequada entre els pols que se'ns presenten en molts aspectes de la vida. Més encara, defenso l'equidistància com a virtut a practicar, per molt injuriada que estigui actualment. Tampoc no és d'estranyar gaire la seva mala premsa, ja que la polarització de la vida, en els terrenys polítics, socials, convivencials, ideològics, etc, constitueix avui la norma quan, al meu entendre, n'hauria de ser l'excepció.

Equidistància, “Vade retro”

Definim-la. Segons la RAE no hi ha discussió. “És la igualtat de distància entre diversos punts o objectes”. La definició de la màxima autoritat lingüística a Espanya no deixa cap dubte, i la ciència física i matemàtica, a més, la corroboren. Però no és la mètrica la que m'interessa a l'hora de valorar l'equidistància. M'importa més l'actitud, l'instrument i el modes operandi en la presa en consideració de les postures que es presenten al llarg de la vida.

No parlem només de l'aspecte purament científic, que es resoldria amb l'equació corresponent. L'equidistància és vàlida en contextos diferents, debats, discussions polítiques, anàlisis de problemes complexos, abordatge de temes ètics. No es tracta de perpetuar-se en l'equidistància, sinó de fer-la servir com fes potser Maquiavel, com un mitjà justificable. En aquest cas per arribar a una conclusió final i, si es vol, definitiva i inamovible a futur, però exempts de radicalitat i parcialitat en la seva anàlisi.

Neutralitat i imparcialitat

I és que de vegades mantenir la imparcialitat és molt difícil perquè ens pot més la víscera i s'anteposa a la raó ia l'examen assossegat. Per això, si a l'equidistància hi afegim la imparcialitat com a factor determinant de la seva bondat, aconseguim mantenir un punt mitjà objectiu a l'hora d'analitzar posicions que entrin en conflicte.

Com en tot, observem aspectes positius i negatius en qualsevol element que cal considerar. Així, a favor d'ella col·locaríem que ens ajudarà a fomentar un ambient adequat per al diàleg i la discussió, ens permetrà evitar la influència dels prejudicis que a tots ens tenallen en ocasions i ens acompanyen vulguem-ho o no. Amb l'equidistància ben entesa som capaços d'assolir una comprensió més completa i objectiva dels problemes, perquè atenem més les diferents opinions i plantejaments, enriquint així la posterior presa de decisions.

Inacció, manca de compromís

Perquè sí, és clar que cal prendre decisions i precisament la inacció i la passivitat són uns dels factors negatius en el seu haver, quan, com abans dèiem, l'equidistància es perpetua en el temps i es converteix en actitud acomodatícia que ens porta a la indiferència cap a assumptes que requereixen claredat i compromís. Quan es converteix en la fi més que en el medi.

L'equidistància també es pot confondre amb la neutralitat completa, però hi ha moments en què és important prendre una posició clara i ètica, especialment quan es tracta de qüestions fonamentals de justícia, drets humans o valors. En darrer terme, l'equidistància ha de ser utilitzada de manera reflexiva i conscient, considerant les circumstàncies i les implicacions de cada situació.

Antídot a la radicalitat

Reitero la meva estima per l'equidistància, igual que defenso el possibilisme davant del radicalisme i, precisament per això, respecto les posicions instal·lades en un o altre extrem del pensament. Perquè l'equidistància i el possibilisme em semblen eines més constructives a l'hora de fer una opinió més completa.

Avui la radicalitat, l'exasperació, la impaciència i la irritabilitat en els plantejaments ens allunyen de l'anàlisi aplacada i assenyada. Ens aboquen a l'enfrontament veloç, de vegades inconscient, per situar-nos només en un dels pols.

I al final, el que és pitjor, repercuteix en la manca de concòrdia, en una convivència incòmoda.