Ja hi tornem amb el missatger

I dic jo que… a veure si ara que començarà la campanya electoral de manera legal se'ns ofereix alguna cosa nova al respectable i, efectivament, es demostra el respecte pels votants que som un dels pilars de la democràcia. Cadascú que estableixi el rànquing, però sense la mà que introdueix el vot…. Així que això. Un respecte.

Seria interessant que, a partir de demà, dia 7, poguéssim començar a escoltar propostes de pes, allunyades de la lluita partidista i presidides per l'interès a afavorir el bé comú. De vegades, i no en poques, tinc la sensació que els interessos són més de tipus personal i partidista que generals a l'hora d'exposar programes, tot i que, és clar, l'“interès general” no cau mai de la boca de la classe política.

A per les propostes

Fins ara poques han estat les propostes concretes que les diferents formacions polítiques que concorren a les eleccions han desvetllat. Crec recordar les de Sumar i el Partit Popular i és possible que em deixi algú més. Potser és que l'ortodòxia sobtada ha fet que, per descomptat, cal complir els terminis i fins que no estiguem en campanya, res de fer-la. És possible. sí? Noooo, ai aquesta ingenuïtat meva. Sempre em persegueix.

Com a prepartit hem assistit durant aquests darrers dies a un cert trasllat dels fòrums en els quals promocionar-se, com si fos una estrena cinematogràfica. Els líders polítics s'han convençut que acostar-se als mitjans de comunicació els cubica. A Pedro Sánchez més que a les convocatòries populars, almenys de moment.

Però és curiós que abans que al medi l'elecció s'ha enfocat cap al periodista. Un recorda les aparicions dels líders en entrevistes als Telenotícies de les diferents cadenes generalistes. Avui no es parla de Televisió Espanyola, Antena 3 o Telecinc. L'objectiu és Ana Rosa Quintana, Pablo Motos, Carlos Alsina, Jordi Évole, estrelles mediàtiques que atresoren grans audiències.

Entrevistadors entrevistats

I la conseqüència de tal adoració pels “líders d'opinió”, periodistes al capdavant de programes al capdavall, és que la concepció del terme entrevista ha començat a mostrar les diverses cares que pot tenir. A la manera “pregunta-resposta” s'està imposant el “benvingut, debatrem”. Hi ha els qui ho aplaudeixen i n'hi ha que ho critiquen, però en debatre amb el periodista es divideix per dos (no sé si a parts iguals) l'entitat del personatge i de vegades queda per sobre el de l'entrevistador/a. No ho sé, potser per ventura es pretengui això també.

Com que els mitjans de comunicació pertanyen a grups mediàtics d'ideologies i interessos diferents, amb més o menys afinitat amb el poder establert a cada època, les entrevistes-debat es condueixen també amb més o menys comoditat per als entrevistats.

De vegades ens oblidem que la principal funció de la premsa és la de fiscalitzar l'activitat dels que gestionen la societat on es mou. Fiscalitzar implica de vegades criticar i no s'ha de confondre amb animadversió apriorística.

Baralles mediàtiques

La temptació de criminalitzar els mitjans de comunicació per part dels que es veuen afectats per la crítica podria fins i tot entendre's, encara que no es compartís, però l'estratègia de divideix i venceràs sembla tenir resultats. Trepitjar-se la mànega ja canvia. La propietària dels matins a la Cadena Ser, Àngels Barceló arremet avui contra el dels matins a Onda Zero, Carlos Alsina, i l'acusa d'entrevistar amb “soflames matiners amb certa inquina i, en algunes ocasions, faltant a la veritat”

Alsina ha reptat la periodista catalana a un “cara a cara” per debatre sobre el particular. Ja està embolicada. A voltes amb el missatger. I ells pensen: Bé, els tenim on volíem, ara anem-nos de campanya.