Inici I dic jo... Quan el terror convé

Quan el terror convé

per Jandro Olmo
3 min. de lectura

I dic jo… que la raó i el seny, que no sempre van unides, ens diuen que el terror no és gens bo de cap manera, per la qual cosa la seva conveniència tampoc no és admissible. Però aquest axioma, que podria semblar de Perògrulla, adquireix multitud de matisos, pros i contres, quan cau en mans de la classe política, que està disposada a utilitzar qualsevol dels ressorts existents a la societat. Un voldria pensar que per a benefici de la ciutadania, encara que alguns dirigents s'entesten a tirar per terra aquest desig tan plausible.

Una por cerval

Deixem de banda les organitzacions terroristes l'ideari de les quals està basat en ell i les seves accions es dirigeixen a sembrar el terror en cadascuna. Fent gala del veritable sentit de la paraula, persegueixen instaurar la por cerval aconseguint fer tremolar les estructures, no només físiques en les conegudes explosions, sinó les instal·lades a les ments col·lectives mitjançant accions directes i sanguinàries que tothom condemna sense pal·liatius. Per això, que els grups terroristes ja són clars.

El que és alarmant, al meu entendre, és la utilització que del terror es fa per part de la classe política, sigui del color que sigui, per tal d'enfortir la seva hegemonia allà on es trobi. És obvi que no és la protagonista activa d'actes terroristes, faltaria més, si bé és cert que es poden trobar règims polítics la subsistència dels quals es basa a exercir el terror davant de la seva població. I no són menys subjectes actius i responsables aquells que promouen i deslliguen la guerra, on el terror és consubstancial amb aquest estat. M'interessa, però, reparar en la rendibilitat i la utilitat de l'atrocitat quan aquesta ja s'ha produït.

Rèdits electorals

Es compleixen 20 anys dels atemptats terroristes de l'11 de març a Madrid, que van llançar el tràgic balanç de 192 morts i 2000 ferits i l'autoria dels quals es va deure a Al-Qaida.

Cuando el terror conviene

En els primers moments i donats els precedents, les sospites anaven dirigides a la banda terrorista ETA i així ho van atribuir a les primeres hores líders polítics i alguns mitjans informatius. Fins aquí normal. La força del costum. Però, vet aquí, que va arribar la conjunció dels astres, en aquest cas maleïts, per al Partit Popular llavors governant ja les portes de les immediates eleccions.

Cuando el terror conviene

L'ocasió la pinten calba, pensarien. I durant hores van mantenir la tesi que els atemptats eren obra de la banda terrorista basca, tot i que noves pistes desmentien poques hores després aquesta teoria i s'acostaven cada vegada més al fanatisme islàmic. És evident que si fos uns o altres els autors el rèdit electoral seria diferent per al Partit Popular o el PSOE, encara que cal dir que els primers van cavar la seva pròpia fossa en persistir a la mentida. La conveniència de l'expressió del terrorisme, llegiu el terror, era clara.

Continua la grenya

Ahir es va celebrar a Madrid l?acte institucional de record a les víctimes. A l'acte central, presidit pels Reis i organitzat pel Govern on assistien les primeres autoritats de l'Estat, no va ser convidat el cap de l'oposició. Segurament el protocol no ho exigia, però novament la conveniència gravita per sobre de la normalitat que hauria d'imperar.

Amb el terror dels atemptats de fons, el partit governant es despatxava a gust per boca del portaveu, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, assenyalant que el Partit Popular continua a la senda de la infàmia en no haver demanat perdó per la mentida d'aquests fa 20 anys. Convenia i convé perquè les últimes dinàmiques socialistes requereixen un gir de focus de tant en tant.

Vint anys traient a col·lació els atemptats i recordant-los. Res no mor si perviu el record i per això cal que no els oblidem. Però caminar a la grenya aixecant murs en lloc d'afavorir l'esbombada concòrdia i aprofitar la conjuntura del terror no crec que els sent gens bé als milers de damnificats pels terribles atemptats de Madrid. Ells i els assassins són els que tenen dret al focus.

1 comentari

CARLES MONREAL BLANC. 12/03/2024 - 14:15

D'acord amb tot.

Respondre

Deixa un comentari

T'agradarà