I dic jo que… cada any les previsions per a la tardor apunten cap a una febre econòmica contrària als nostres interessos, entenent per febre la que fon les butxaques dels currits, paradets i jubiladets i els deixa sense monetari que utilitzar per al consum, aquell que tots els experts diuen que és necessari per reactivar l'economia; i per interessos aquells que no tenen res a veure amb la resistència física de les temperatures, sinó amb la suor (de vegades freda) que produeix la incertesa de no saber com s'arribarà a final de mes.
L'exagerada calor que portem suportant no cedirà de moment i, lluny d'amainar, passat el mes d'agost prendrà el relleu la tardor calenta, que ja s'anuncia com la mare de les tardors calentes. Dades alarmants no en falten. La inflació, que ja fa un parell de mesos que està instal·lada en els dos dígits, és fàcil que arribi al 12% el mes d'octubre. La invasió de Ucraïna, horror que no cessa, continuarà deixant després de l'estela de mort que pateixen els pobles ucraïnès i rus (aquest últim per obra i gràcia de Putin) una sèrie de serrells que afecten l'economia. El subministrament de gas provinent de Rússia disminuït, quan no clausurat en determinades zones per “casuals avaries” als gasoductes o per raons de manteniment; el cereal emmagatzemat al graner del món que és Ucraïna, sortint a comptagotes gràcies a acords que signen els bel·ligerants (s'haurà vist més hipocresia?) Jo et mato, tu em mates, però no passa res, a veure com fem per veure això del cereal.
La corbata per a la tardor
Sigui per A o per B ningú no dubta que la tardor que s'acosta té aspecte de ser molt seva i potser no s'assembla gens a les anteriors. Ens obligarà a posar atenció en coses que altres vegades ens portaven a la fresca. Demà igual no ens traiem el jersei estant a casa i el termòstat es fixa més baix. De moment hi ha qui creu que ja n'hi ha prou de reunir-se en mànigues de camisa o, millor, sense corbata.
