Escaqueig electoral

I dic jo… que és clara la definició que la Real Acadèmia Espanyola fa sobre l'escaqueig, catalogant-lo com l'activitat d'eludir una tasca o una obligació. Adjectivem ara el terme i si l'emmarquem en el terreny polític, més concretament pel que fa a processos electorals, trobarem que la possibilitat d'escaqueig rondarà per la ment de més d'un dels que hagin estat premiats al sorteig amb un lloc de major o menor rellevància a qualsevol de les meses electorals.

Per descomptat que no és la tònica general de la ciutadania la de fugir dels seus deures, però és clar que en aquest país la picaresca ve a ser consubstancial amb la seva demografia i sempre hi ha qui busca les voltes que facin falta a tot. Vagi per davant que, com a ciutadans, tenim l'obligació de lluitar pels nostres drets, que no són pocs. Alguns han costat el seu aconseguir-los. Però cal no oblidar que juntament amb els drets hi ha els deures (aquests ignorats) i també hem d'estar a les madures exercint les obligacions que comporten aquells.

La recent convocatòria d'eleccions generals fixada per al 23 de juliol ha provocat una allau de consultes per veure com i de quina manera un/a pot aconseguir deslliurar-se d'estar en una mesa electoral. Hi ha qui pensa que menys de dos mesos és tan poc temps que igual, si va estar el passat 28 en una, li reenganxen per a les estiuenques, evitant així nous sorteigs, enviaments certificats, motoristes, etc.

Aquest matí un programa de ràdio en què intervenen diàriament saberuts tertulians/es (bé, la intel·ligència no sempre els adorna a tots) ha invertit 50 minuts del temps dedicat a l'“anàlisi de l'actualitat” a desenvolupar totes les possibilitats existents per al escaqueig, fossin aquestes legals o lindantes amb la legalitat. Com es pot imaginar el repertori ha estat molt variat, des d'argumentar tenir una intervenció quirúrgica per a aquesta data fins a la intenció d'acudir a un concert de flauta travessera. A efectes legals la competència està en mans de las Juntes Electorals de Zona encara que, pel que sembla, no es mantenen criteris homogenis per a casos iguals en segons quins llocs.

Cert és que la idea de celebrar eleccions precisament en aquesta data, a més de les connotacions polítiques que pugui tenir i que el senyor Sánchez sabrà quins són i molts de nosaltres ens barrutem, suposen una aposta clara per l'abstenció si tenim en compte la fragilitat democràtic- electoral de la ciutadania i l'època estival en què concorren. Ambdós factors es converteixen ràpidament en una excusa perfecta per argumentar-se a l'hora de “justificar” el desistiment d'obligacions.

La data en té el aquell. Vaja que sí. No és per espantar ningú, però esperem que les temperatures el proper mes de juliol no s'assemblin gens a les patides l'estiu passat. Dotze hores segons quins llocs habilitats per a les votacions poden ser, a més d'interminables, angoixants. Es fa necessari un important esforç i imaginació per canviar alguns escenaris de votació, si no volem que juntament amb molts calgui apostar dispositius sanitaris en previsió de lipotímies i cops de calor. Sincerament crec que no, la data no és la més convenient.

O potser si convingui. Els camins de la política són inescrutables i, encara més, els assessors (que abunden com bolets) i els politòlegs (aquests sí, avalats pels estudis acadèmics) consideren que la data comporta avantatges per als seus interessos. Dic bé i recalco allò dels seus interessos.

Tot i que difícilment ja enganyin ningú i que la classe política es retrati sense parar amb les seves actituds egocèntriques i a curt termini, exercim el dret que ens assisteix a votar i fugim de l'escaqueig. No fem desistiment de les nostres obligacions. Millor no els imitem.