I dic jo… que lliuri'm l'arquitectura universal de vendre consells que, sens dubte, per a mi no tinc. I encara menys si m'he de referir al debat “cara a cara” que aquesta nit, 10 de juliol dels corrents, tindrà lloc entre el campió i l'aspirant, diguem l'actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo.
Per això cobren, i m'imagino que bé, els nombrosos assessors, equips de campanya i “coachs” que envolten aquests dies els dos líders polítics, aconsellant-los en tots els aspectes a tenir en compte quan es tracta d'afrontar una baralla dialèctica al ring mediàtic que espera congregar una audiència espectacular. Això sembla, sí, encara que potser l'interès que avui desperten dues hores de xerrada a la pantalla sigui menor al de fa uns anys.
A la recerca dels highlights
En efecte. Amb la proliferació i l'auge de les xarxes socials la compressió de les idees i dels missatges s'ha apoderat dels consumidors de tal manera que avui es prefereixen els “highglights” (moments estel·lars) a raonaments consumits en directe. I és que allò que es tendeix és a convèncer per impacte més que per reposat raonadament. És més fàcil de pair i no cal pensar tant, que coi!
Per això el caràcter definitiu d'un debat com el que tindrà lloc aquesta nit a Atresmèdia és més que discutible, i els polítics ho saben. Molt més els assessors. Es posarà més èmfasi a aconseguir, a banda i banda, moments que puguin passar a la posteritat dels propers dotze dies i que puguin ser explotats mitjançant les xarxes, aprofitant els hipotètics encerts d'un, els presumibles errors d'un altre o les genialitats (aquestes ja més rares) de tots dos.
L'esforç dels equips de campanya se centrarà més en els propers dies. En el post debat i en la traducció que se n'encarregarà de publicitar la premsa, per mitjà d'aferrissades tertúlies televisives i radiofòniques en què s'exalçarà qualsevol mínim detall percebut en el debat amb l'òptica de cadascun d'ells i elles. Dels tertulians, dic. Tots presumptament independents, però cada cop més decididament servidors de la causa que signa les seves nòmines.
Per tant, serà interessant parar atenció a les novetats que en matèria de llenguatge verbal i posada en escena personal ens deparin ambdós púgils. Per part de l'organització responsable del debat s'ha optat per un escenari minimalista amb una taula rectangular de dos metres i mig al costat llarg i amb Sánchez i Feijóo als extrems. Li serà difícil a Sánchez practicar l'angoixa postural de què va abusar a El Hormiguero, envaint l'espai del presentador Motos.
No se sap si els consells per a tots dos giraran en actituds d?atac o de defensa, de risc o de moderació. A l'univers demoscòpic hi ha infinitat de teories sobre quines postures són més o menys rendibles i ofereixen més garanties d'èxit.
Els papers canviats
Es podria dir que en qualsevol confrontació on hi ha un campió i un aspirant, qui s'hauria d'esforçar més i demostrar una actitud combativa seria aquest darrer. Tot i això, assistim en aquesta ocasió a un escenari en què els papers estan canviats. És l'actual president del Govern el convertit en aspirant, almenys pel 99 per cent de les enquestes (sí, l'u per cent és per Tezanos) i Feijóo pot quedar a veure-les venir.
Quins papers adoptaran cadascun? Serà atractiu observar com és el seu comportament davant de les càmeres en un esdeveniment com el que ens ocupa. A Sánchez la càmera el vol més. Jo ho sap.
Em quedo amb que el desitjable seria que tots dos fossin capaços d'il·luminar amb propostes serioses a qui els vegem aquesta nit. Que aconseguissin atreure aquest percentatge d'indecisos que es compta per centenars de milers, amb plantejaments convincents, basats en la sinceritat, el possibilisme i lluny del postureig. Que, alguns n'hi haurà, però la majoria no som tontos, i fins i tot als primers no és bo que se'ls tracti com a tals.
Senyor Sánchez, senyor Núñez Feijóo, que la sort i l'honradesa els acompanyi i, ah! gràcies per no haver signat cap exclusiva, que dissabte a la tarda ens varem quedar amb les ganes.
