Vots i circ

I dic jo…que qualificar de circ al Congrés dels Diputats del Regne d'Espanya pot semblar exagerat, gens d'acord amb la realitat, o fins i tot ofensiu. Vagi per davant l'honorabilitat de tal establiment artístic que procura el goig i l'alegria de grans i petits i que no té res d'ofensiu, excepte per als que van considerar al seu dia que alguns animals no podien saltar sobre l'ensinistradora o córrer per la pista amb una amazona a sobre, o aixecar la trompa, o… Bé, això ja es va solucionar i ara ja no n'hi ha.

No és l'activitat circense la que m'impulsa a posar-me davant de l'ordinador (prou penúries ja ha de sortejar), però sí la comparació de la pista amb el recinte que acull la sobirania popular, aquell que permet que els senyors i senyores diputats dipositin còmodament les seves posadores votades pel poble i es dediquin a desprestigiar una institució que hauria de ser temple de la concòrdia, de l'acord, l'educació, el respecte… Segueixo? de tots aquells valors que contribueixen a l'entesa entre els éssers humans i que se suposa que és el que els representants populars haurien de tenir presents, sobretot.

Sessió de descontrol

Mira que intento no tornar a caure en la temptació, eh. Però res, cada dimecres, just a les 9 del matí, connecto el Canal Parlament per veure en directe la sessió de control al Govern. I dic: mai més! Que els vegi el seu pare! Els uns preguntant de manera capciosa i els altres responent per peteneres munten un espectacle que, com al circ, arrenquen els aplaudiments del públic present. Bé, com al circ no, que allà la gent aplaudeix d'allò més bé i complaguts amb l'actuació.

Al Congrés els aplaudiments són automàtics, interessats i algunes senyories s'afanyen a deixar el mòbil que estan manipulant per aplaudir, possiblement sense haver escoltat del tot. Vergonya de la pastoril imatge.

Per mi que s'haurien de suspendre les retransmissions dels Estats de la Nació o de les sessions de control al Govern. En els primers, es tracta d'inflar resultats i qüestionar accions. Per sistema, per disciplina de… doncs no ho sé, perquè sí, perquè tu estàs aquí i just és on vull estar jo. A més, m'estan veient els votants. Més respecte. És el mínim que es pot demanar, no?

La cosa canvia quan els veus treballar en comissió. Perquè els polítics treballen, és clar que treballen. N'hi haurà que s'escaquegen, com a tots els sectors, però a les entranyes del Congrés es treballa i a les comissions es debaten projectes, es pacten o no, i es presenten per a la posterior aprovació o rebuig mitjançant el vot al Ple. Allí és diferent perquè no solen estar les càmeres (les de la tele) presents, llevat que el tema a tractar tingui una transcendència mediàtica suficient perquè es faci necessari “muntar el número” perquè la càmera (la de la tele) tempta i davant seu s'acostuma a perdre el nord. O t'ho fan perdre, que també ha de passar.

Bonica manera de seduir

La desafecció política i cap als seus representants és un fet inqüestionable i sembla que a ningú (almenys a ells) els importi per a res. Amb espectacles d'aquesta naturalesa s'abona cada cop més la teoria que n'hi ha que treballen més pel bé propi que pel comú.

I és que se segueix considerant el poble com a candidat a rebre exclusivament pa per al suport mínim vital i circ per poder aplaudir.

Per cert, i en un àmbit més local. No creieu que hi ha certa intenció de generar afecció ara que tenim a pocs mesos vista unes eleccions? Potser caldria replantejar-se els terminis electorals. Quatre anys possiblement siguin molts. Les obres en dues ja es poden executar i no caldria fer-les al final del mandat.