L'engany és el futur

I dic jo que… tampoc no cal prendre el titular d'aquesta entrada com un desig ni com un axioma per exalçar una cosa tan poc mereixedora com és l'engany. Es tracta d'un titular i no, l'engany no hauria de ser present, ni avui ni en el futur, però em temo molt que en els propers anys caldrà estar molt atents als impulsos que rebi la societat perquè gràcies a la IA, la possibilitat d'exercitar la mentida i l'engany és un fet més que previsible i quotidià.

La Intel·ligència Artificial, que ja és aquí i no desapareixerà, és una eina informàtica que, a través d'algoritmes, és capaç de realitzar tasques que normalment requeririen d'intel·ligència humana i permet a les màquines processar grans quantitats de dades i aprendre'n. Aquesta seria una definició més o menys intel·ligible.

Actua a la pràctica totalitat de les esferes en què es mou l'ésser humà i, mitjançant el bon ús de la mateixa, ens ofereix la possibilitat de millorar l'eficiència, la productivitat i la precisió en moltes àrees.

El factor nuclear d'aquest tema rau, a parer meu, en l'ús de la IA. No ja per part de l'usuari mitjà, que podrà utilitzar-la fins i tot com a divertiment o eina per experimentar a l'ordinador de torn. Només la utilització de la IA de manera responsable i ètica farà possible minimitzar els riscos potencials i maximitzar els beneficis, tots dos indubtables.

I és que la responsabilitat és una cosa que s'ha d'exigir en qualsevol àmbit i quefer humans. Sabem dels beneficis i els èxits obtinguts amb l'arribada d'Internet i també coneixem els perills que comporta la utilització perversa de les xarxes. Una cosa és l'objecte i d'altres molt diferent el seu ús i el seu desenvolupament.

Risc de manipulació

Amb la intel·ligència artificial ve associat un risc evident: la manipulació. És molt gran la temptació del poder per orientar cap a la cleda als qui formem la base de la piràmide. De fet, sense necessitat d'IA ja veiem avui com s'actua sobre els gustos, els desitjos i les intencions de la societat i la informació subliminal ens envaeix dia a dia.

Ara ja de subliminal res. Allò brut, sense embuts i davant dels nostres propis ulls o orelles. Preparem-nos a escoltar entrevistes “fake” on la IA intervingui posant la veu de qualsevol persona que pogués ser referent per a determinats sectors socials, i fer-li dir el que convingui. Penso, per exemple, que la professió d'imitador (pobre Latre) anirà a menys en un periquete. La IA ens oferirà, a més de la cara de l'imitat, la veu exacta.

Mitjançant els anomenats “deepfakes” es pot perfectament enganyar el personal i difondre informació falsa i perjudicial. Es tracta d'imatges i/o vídeos editats perquè semblin reals, tant les situacions com els personatges, quan són del tot falsos. Però la perfecció és tan gran que la falsificació resulta molt difícil de descobrir. Imaginem el risc que això suposa. Qualsevol de nosaltres pot aparèixer demà en un vídeo fent no sé què o dient vés a saber quina barbaritat, i que tothom ho doni per veraç.

Regular amb honradesa

Cal exigir una regulació honrada i, alhora, taxativa, per al desenvolupament i l'ocupació de la Intel·ligència Artificial. És competència del legislador emparar la ciutadania davant del risc de manipulació a què s'enfronta la societat; i cal apel·lar també a la responsabilitat dels tècnics i sectors entesos en la matèria per facilitar lús dels controls necessaris.

Nosaltres, com a ciutadans i persones humanes independents, també hem d'afrontar aquest repte amb un indiscutible sentit ètic, que presideixi la utilització d'aquesta eina i, alhora, extremar la vigilància davant del frau que, també sense discussió, ens posaran al davant. Utilitzem la nostra llibertat i el pensament crític. Ens vindrà bé.