Escolti, un respecte!

I dic jo… que el respecte és una cosa que no s'hauria de perdre mai, Ni a alguna cosa ni a ningú. En això crec que tots hi podem estar d'acord. Quan no tenim en consideració aquest valor la convivència es deteriora i les possibilitats d'entesa disminueixen a passos de gegant. Per no dir que desapareixen del tot.

El respecte es basa, principalment, en el reconeixement i la presa de consciència sobre els drets, les opinions, les diferències, les creences, etc., de l'altre. De manera que la nostra actitud hauria d'estar presidida per una bondat en la recepció de les idees i un bloqueig total als judicis premeditats. Amb aquestes dues premisses penso que ja podem portar la bandera del respecte amb nosaltres. I ben alta.

Sumeu-hi a això una sèrie de convencions socials i de comportament que defineixen en cada època la gradació d'un major o menor respecte. No hi ha dubte que un tracte cortès i amable envers els altres fomenta valors que van molt relacionats amb el respecte. L'empatia, per exemple, seria difícil que sorgís en un ambient, diguem-ne, poc respirable.

Però respectar no vol dir estar d'acord en tot i abdicar de les nostres conviccions. Tampoc imposar-les. El respecte també s'ha d'exigir quan veiem els nostres drets vulnerats per actituds que puguin atemptar contra la integritat moral, física o psicològica.

És important destacar, al meu entendre, que l'exigència de respecte no ha de suposar cap agressivitat ni cap comportament iracund. La fermesa a deixar ben clars els límits que un considera fonamentals per a si mateix contribuirà a conèixer el camp d'acció, sigui aquest físic, ideològic o emocional.

Respecte bidireccional

És llavors quan es fa molt necessària la figura del respecte bidireccional, totalment essencial per garantir l'equitat, i imprescindible per desenvolupar-se en aquest terreny de joc on cadascú eviti la invasió de l'espai de l'altre. Quan el respecte bidireccional és present, les diferències d'opinió no són motiu de confrontació ni desqualificació, sinó que esdevenen una oportunitat per al diàleg i la millor entesa.

A més de les relacions personals, el respecte s'estén a la cura i la protecció del nostre entorn. Amb el respecte al medi ambient prenem consciència de les nostres accions i el seu impacte a la natura i les espècies que l'habiten. Una societat respectuosa amb la naturalesa ha d'adoptar pràctiques sostenibles, promoure l'ús responsable dels recursos i preocupar-se de preservar la biodiversitat per a les generacions futures.

Un altre lloc on exercitar el valor del respecte i on, malhauradament, la tolerància acostuma a brillar per la seva absència, és el que conviu amb la cultura, la religió, les tradicions. És on la tolerància envers les diferències que es puguin presentar ens enriqueix com a societat a través de la comprensió mútua i l'aixecament de ponts cap a l'acceptació de la pluralitat.

Tolerància Zero

Tolerància, vehicle d'entesa i disposició vital proactiva per enfrontar-se a la vida. Amb la seva pràctica crec que el respecte està certificat en qualsevol situació que se'ns pugui plantejar.

De totes maneres, i encara que la tolerància hagi de ser reivindicada per sobre de moltes altres coses, i així ho subscric jo, hi ha la possibilitat d'acompanyar-la amb la pitjor de les qualificacions numerals: amb un zero sense pal·liatius.

Semblaria contradictori practicar la tolerància i, alhora, negar-la. No ho és. Justament el respecte de què hem estat parlant es desenvolupa dins d'uns límits que ens hem donat i que estan íntimament lligats als Drets Humans. Quan aquests són conculcats la tolerància deixa de dir-se així i es torna intolerància. Legítima, per altra banda.

Intransigència davant del maltractament, l'abús sexual, la corrupció, la xenofòbia i altres drets vulnerats. Es tractaria de combatre'ls amb la tolerància zero. Però també, sembli o no contradicció, amb respecte a l'hora d'aplicar-la.

Ja dic, encara que potser algú no s'ho mereixés. Un respecte, escolti!