Inici I dic jo... La mort a baix preu

La mort a baix preu

per Jandro Olmo
3 min. de lectura

I dic jo… que la xacra del narcotràfic, amb la mort que circula al seu voltant, no desapareixerà de la societat per més que la combatem. Si el problema són els diners ens la deixaran barata. És una pena, però és així. Els interessos que juguen al seu voltant són tan elevats i la corrupció de les autoritats mundials és tal, que ningú no posa el cascavell al gat. Quan algun gat és caçat reviu amb la multitud de vides de què disposa la xarxa als cinc continents.

Generacions destruïdes

Des que van aparèixer les substàncies estupefaents, que en la majoria dels casos no són res més que perversions d'altres concebudes per curar-se, la humanitat ha patit èpoques de diversa intensitat. Al nostre país encara recordem amb estupor la dècada dels 80 del segle passat en què l'heroïna es va acarnissar amb gran part d'una joventut que avui ja no està amb nosaltres gaudint de la maduresa que el cavall punxant els va arrabassar.

fentanilo

Es parlarà de les drogues toves i de les drogues dures. De la conveniència o no de la legalització d'algunes. Dels beneficis terapèutics d'altres. Que és millor tenir-les controlades al mercat que afavorir el trànsit il·lícit. Però portem segles convivint amb les drogues i veient-ne les conseqüències a prop nostre. Són com lenergia, la mala energia que es conserva amb el pas dels temps. No es destrueix, només es transforma.

I com per al narcotràfic el més important són els diners que genera. Res millor que augmentar ingressos i abaratir el cost omplint el mercat. Així entra en escena el Fentanil, amb l'adulteració del seu ús, pensat per la indústria farmacèutica com a analgèsic opioide i administrat en dosis controlades per a casos de dolor agut, emprat majoritàriament en situacions mèdiques on es requereix un control avançat del dolor, com en cirurgies majors, tractaments de càncer, al final de la vida o en el maneig del dolor postoperatori.

Potent analgèsic

El fentanil a 100 vegades més potent que la morfina i 50 vegades més que l'heroïna. Competeix en potència i perillositat amb la metamfetamina, coneguda anys enrere com la cocaïna del pobre i el seu descobridor va ser el químic belga, Paul Janssen, que el 1985 va obrir el primer laboratori a Xina.

fentanilo

Avui dia el principal país productor de fentanil és Mèxic i Estats Units el receptor més gran i on es registra el major nombre de morts per sobredosi. Les xifres alarmants ens parlen que de les més de 100.000 morts a causa de sobredosi al país nord-americà, dues de cada tres són provocades pel consum del fentanil. Avui dia és la primera causa de mort a USA.

Aquesta droga posseeix una alta potencialització dels efectes psicotròpics com ara la relaxació extrema, una enorme sensació de satisfacció i benestar i amb ella s'aconsegueix la pèrdua de la noció del temps i de l'espai. A l'usuari, que acabarà sent addicte sense remei, el llança cap a l'evasió de la realitat i li produeix al·lucinacions.

Tot això com a conseqüència de l'elevadíssim poder d'addicció que comporta l'ús del fentanil fora dels canals reglamentaris i sanitaris, espai est en què la utilització es regeix amb les dosis adequades per als efectes terapèutics que es persegueixen.

Siguem clars. Les drogues que conformen el mercat il·legal i que mouen les organitzacions criminals maten. La nostra joventut les té al davant i, a més, ara la posen a baix preu. L'auge del fentanil com a droga és la demostració que es vol una societat malalta, però gaudint d'una “felicitat extrema”, alhora que pateixi confusió, restrenyiment, depressió respiratòria amb la corresponent aturada respiratòria, coma i finalment mori. Això sí, cada cop costarà menys enverinar-se.

No abaixem la guàrdia. Almenys al nostre voltant.

2 comentaris

Jesus Leon 27/07/2023 - 20:36

És difícil sortir d'aquest cercle viciós.
Crec que les drogues acabarà sent la causa principal de la fi de la nostra civilització.
…i no sé quina és la solució.

Respondre
Alfons Solans Jordana 27/07/2023 - 23:09

Em sembla un bon consell: no abaixar la guàrdia. I no et molles sobre si s'ha de legalitzar la droga o no…. Personalment penso que no s'ha de legalitzar. Per pedagogia. En tot cas, creiem que estem davant d'un repte a què la societat només s'hi pot enfrontar oferint valors firms (religió, patriotisme, família, etc), capaces d'engrescar la joventut, oferint alternatives per educar en el sacrifici, la lleialtat a la paràula donada, fidelitat als compromisos adquirits (si cal fins a l'entrega de la pròpia vida). La nostra societat relativista, però, no disposa de valors per oferir: democràcia, tolerància, respecte (si no som capaces de respectar-nos nosaltres mateixos, malament respectarem els altres)…?

Respondre

Deixa un comentari

T'agradarà