I dic jo… valenta moda aquesta d'anar punxant el proïsme, no? Les punxades registrades principalment a dones en llocs concorreguts estan ocupant titulars i obertures de notícies a les ràdios i televisions del país. Tothom en parla i és difícil que hi hagi algú aliè a aquest fet convertit en un dels temes estrella de l'estiu. També s'anomenava serp d'estiu, i sense treure rellevància a la notícia, sembla versemblant la seva presumpta condició de rèptil aliat de la sequera informativa.
Cal fer notar que la intensitat de la gravetat d'aquest fenomen ha anat decreixent a poc a poc en constatar-se que en la gran majoria dels casos la punxada no ha anat acompanyada de la inoculació de substàncies addictives o directament drogues per doblegar la voluntat de la persona punxada , o millor de les punxades perquè, pel que sembla, només cal comptabilitzar un noi víctima d'aquesta nova agressió estiuenca. Pel que fa a Catalunya fins al cap de setmana passat s'havien presentat dues dotzenes de denúncies davant les autoritats, totes menys una tenien dones com a víctimes.
Punxar és un delicte
Davant l'aparició d'aquest fenomen que, dit sigui de passada, no té copyright espanyol, sinó que ja hi ha antecedents en altres països els ministres de Justícia i Interior, Pilar Llop i Fernando Grande-Marlaska respectivament s'han afanyat a dir que les punxades han de ser denunciades, ja que poden ser constitutives d'un delicte de lesions i, a més, pot aparèixer també l'agreujant de gènere. No sé si serà aplicable al jove denunciant de Catalunya. Si arribés a saber-se que l'autoria de la punxada va correspondre a una dona si, és clar, encara que només és una impressió. Però si és un home el seu agressor llavors això del gènere queda… Bé, el dret mai ha estat el meu fort., ja dic: és només una impressió. El cas és que la Llei ho contempla com a delicte i la forquilla de sanció va dels 3 mesos als 3 anys de presó. Poca broma.
El perquè
I em pregunto on és i quina és la motivació? Estem parlant de punxades i res més? La primera que ve a la ment és aconseguir l'agressió sexual anul·lant la voluntat de la víctima mitjançant la submissió química, però després de la punxada no s'ha anat més enllà. Tampoc no s'han trobat substàncies inoculades en les anàlisis posteriors, de manera que aquesta hipòtesi es presenta com a poc “efectiva” per aconseguir els espuris objectius del delinqüent ja que la víctima no refereix cap agressió posterior.
Em nego a admetre les versions que apunten com a motivació l'objectiu d'“excloure la dona de la vida nocturna i del lleure”. Arguments com aquest, que s'encoratgen des de les esferes polítiques i que aprofiten qualsevol escletxa per posar de manifest les seves reivindicacions solen, segons crec, passar-se de frenada. Poc han trigat els partits polítics a sortir a la palestra per capitalitzar la notícia i exigir o anunciar accions, segons el color.
¿Estigmatitzar la dona? Sincerament no crec que es tracti d'una orquestració de calat amb objectius ocults i metodologies a l'ús per assenyalar el col·lectiu femení comandada per poders fàctics afins al patriarcat, per fer-lo retrocedir en els èxits aconseguits. Això sona a posicions conspiranoides que sempre afloren davant de qualsevol fet, sigui més o menys notori.
Estratègia fallida
Si pensaven que l'estratègia de la punxada deixaria enrere la de contaminar la beguda del proïsme o el proïsme, està vist que van errar el tret els qui així la van concebre. Així que tant de bo no hàgim de parlar d'estratègia organitzada i sí d'un malèvol mimetisme producte de l'estat de valors actual que impera a la societat i que caldrà aturar com més aviat millor. Perquè, sí, és cert, que fets com aquest obstaculitzen la llibertat de moviment, la seguretat i la diversió dels ciutadans i ciutadanes (en aquest cas sí utilitzo el llenguatge inclusiu) ja que són aquestes ultimes les més àmpliament afectades per la maleïda punxada.
