I dic jo… que costa el que és raonar amb algú quan, d'entrada, l'interlocutor ja té una idea formada, bé del tema objecte de la conversa o, el que és pitjor, de qui té al davant i amb qui dialoga. Sempre estem fent judicis massa ràpids A què sí?
Apropar-se a qualsevol espai intel·lectual que se'ns proposi amb el prejudici per davant ens portarà indefectiblement al fracàs. Que el prejudici no és bo coincidirem que té escassa discussió. A mi m'entristeix veure com molta gent al meu voltant expressa opinions i demostra actituds tenyides d'un judici apressat. I m'entristeixo quan adverteixo que jo mateix no estic exempt de pecat.
Jutjant a priori
Fer judicis precipitats o generalitzacions negatives sobre persones o grups sense tenir informació suficient o completa comporta, sens dubte, la impossibilitat d'aconseguir acords ia menysprear opcions que poguessin ser acceptables si, per endavant, no estiguessin ja rebutjades de ple pel prejudici. I això no eximeix de la idoneïtat d'intentar endevinar intencions i/o desitjos de l'interlocutor per obtenir allò que es desitja. Això és moneda dús corrent en les negociacions.
Prejutjar és una injustícia de cara a les persones sobre les quals s'exerceix, fomenta la discriminació i l'exclusió social i pot portar a la marginació de grups sencers de la societat. Quan prejutgem no escoltem i no volem entendre l'altre. No empatitzem perquè l'altre, o allò que argumenta, ens produeix rebuig a priori.
Cultura i educació
És cert que el prejudici té connotacions que el situen molt arrelat a la cultura, l'educació i la psicologia del gènere humà. La pregunta típica i tòpica es podria formular aquí també: el prejudici neix o es fa? És possible que a l'ésser humà li porti el corrent que al llarg dels segles discorre ple d'aigües infectades pel virus del prejudici i, tant se val el càntir a la font…, que tot s'enganxa i, possiblement ja estigui incubat.
Certament no estem acostumats a posar-hi fre i potser resulti més còmode prejutjar i, el que és pitjor, mantenir-se en el judici que, de vegades i d'altres no, és del tot equivocat. Podria ser que encertéssim de tant en tant, però considero prejutjar una cosa irracional i gens avalada pels valors que aporta la racionalitat.
Empatia i tolerància
Així, contra el prejudici l'empatia, l'obertura de ment i la tolerància són eines bàsiques per començar a respectar l'altre, pel que fa a la seva persona, ia les opinions. I educació, educació i educació caram! El prejudici sempre va darrere de la ignorància. I és que pensem que es tracta de l'única manera d'aconseguir una cosa que tots desitgem al fons: dialogar obertament i sense més límits que els impostos per la consciència universal. Fem-la nostra.
Ens va la salut també. La mental, em refereixo. En els temps actuals on les presses i la immediatesa d'accions i decisions estan a l'ordre del dia, molts temes que considerem impossibles d'afectar la nostra salut ho fan i acaben involucionant les nostres ments. El prejudici no només es pot convertir en un problema de salut mental per als qui en són objecte, sinó que també ho serà per a aquells que perpetuen aquests prejudicis.
Tots, al nostre entorn, hauríem de procurar desterrar judicis apriorístics que dificultin l'entesa i l'acostament entre nosaltres. Crec que ens aniria millor, encara que ens costi associar un color de pell, una matrícula de cotxe, uns braços plens de tatuatges, un nas travessat per l'acer o una bandera al balcó de casa, amb una cosa negativa que ja defineix, sense més ni més i perquè sí, la persona que hi ha al darrere.
Va dir Albert Einstein “és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici“. Per mi no hi ha dubte, els prejudicis no porten més que perjudicis.
