Pols o palla

I dic jo…. que estaria bé que aquest escrit quedés net de pols i palla, vaija que tot allò exposat aquí fos del suficient interès com per no haver de rebutjar conceptes per innecessaris o absurds (que també solc abocar-los, ho sé).

Més aviat m'interessa emfatitzar tots dos termes per separat sense ànim d'ajuntar-los, sinó més aviat d'enfrontar-los per decidir després amb quin quedar-se. O potser no caldrà triar. Tot això sense escandalitzar-se, encara que alguna estadística digui que preferim un dels dos.

No parlem d'agricultura

Aclarim, abans que res, que el que ve a continuació no té res a veure amb la tija prima dels cereals que queda una vegada seca i separada del gra, d'una banda; ni amb les micropartícules sòlides que trobem a l'aire, que tant ens molesten i que es dipositen tossudament als mobles del menjador, de l'altra.

Es tracta de la palla i de la pols portades al terreny de la sexualitat, on aquesta denominació ja té carta de naturalesa i està completament integrada en les converses habituals. Vegem-ne l'origen etimològic.

Quan el tema és propici, l'interès és mutu i l'excitació inajornable, tant el com ella solen dir “farem un polvet”. L'origen d'aquest modisme se situa als segles XVIII i XIX i neix entre l'alta societat de l'època que solia inhalar pols de tabac, el conegut rapé. L'esnifada provocava normalment sengles i molestos esternuts, per la qual cosa era costum absentar-se a alguna estada contigua i allà rapejar sense problemes. Aquesta circumstància va ser aprofitada per quedar amb l'amant de torn a les festes i cohabitar furtivament mentre que si algú preguntava, podria respondre's: “sí, ha anat un moment a fer una pols”.

Una altra interpretació de la frase feta ens parla de la nostra procedència quan la litúrgia sentencia “pols som, de la pols venim i en pols ens convertirem”. A aquesta pols de què venim, doncs, s'associaria l'acte sexual.

Pel que fa a l'etimologia de la paraula palla ia la seva associació amb la masturbació, hi ha dues teories per explicar la relació. Una, lingüística, defensa que el terme procedeix del verb llatí “pascere” que significa “satisfer”, “donar gust” i va acabar evolucionant a l'àrab 'paššaša' (acaronar) d'aquí a ser escurçada a 'pašša' que va donar com a resultat l'esmentada 'palla'.

Una altra, una mica més prosaica, encara que per a mi més divertida, al·ludeix al moviment de la mà pujant i baixant la pell del fal·lus que recorda l'acció de separar el gra del cereal de la tija on creix. Òbviament, amb el permís de la secretària d'Estat, que, encara que és una teoria nascuda amb un clar biaix masclista, aviat la palla ha deixat de pertànyer a cap gènere.

Una altra de Pam

Això és, sí, volia arribar jo. A la senyora o senyoreta Angela Rodríguez Pam, que no tinc el gust, secretària d'Estat d'Igualtat i contra la violència de gènere, que no para de donar titulars a la premsa amb les seves polèmiques declaracions.

En aquesta ocasió, la Pam dispara afirmant que és un escàndol que la majoria de dones prefereixin la penetració en les relacions sexuals a l'autoestimulació. Per a la secretària és “tan escandalós aquest setanta-cinc per cent de nenes i noies joves del nostre país que diuen: no, prefereixo la penetració abans que l'autoestimulació”, fent referència a un estudi elaborat pel Ministeri d'Igualtat per conèixer els hàbits sexuals de les dones espanyoles.

Diu Rodríguez que aquest percentatge implica que les dones conviuen amb un paradigma de la sexualitat completament patriarcal on, és clar, l'home i sempre l'home és el protagonista, i desmerèixer estadísticament la masturbació arreplega manca de coneixement del propi cos femení i de les possibilitats de plaer.

On se situa vostè? Pols o palla?