Blancaneu de l'ànima

“Sabio” va congregar tots els personatges del conte per donar-los una lliçó magistral sobre el significat de cadascun d'ells a l'obra creada per Jacob i Wilhelm Grimm. Els autors del conte li havien conferit tal saviesa que posseïa la veritat revelada del perquè de cadascun d'ells i quina havia de ser la seva veritable funció en el relat. Ja era hora que deixessin de ser mers personatges nyonys i exercissin d'allò pel que, molt possiblement, van ser creats.

Convocatòria general

Al voltant del foc, al costat de la casa, s'escalfaven Blancaneu, el seu pare, la madrastra amb el seu mirall màgic, el príncep i els set homenets; en espera que “Sabio” comencés explicant el motiu de la convocatòria.

– Gràcies per venir, estimats coprotagonistes. Sapigueu que tots i cadascun de vosaltres representeu més que del que creieu en aquesta història. Quan els nostres pares literaris van decidir crear-nos van decidir començar per mi, i em van donar a conèixer les seves intencions i propòsits de dotar-vos, no només d'una aparença física, sinó de valors transcendents i universals.

“Gruñón”, com és natural, arrufava les celles des de l'inici i “Dormilón” pugnava per mantenir els ulls oberts, mentre que la Reina seguia expectant i recelosa les paraules de “Savi” sense deixar de mirar-se al mirall.

– El que us revelaré ja ho hauríeu d'haver intuït i desenvolupat més clarament fa temps, però, és clar, aquí l'únic que es preocupa per anar més enllà de les coses i per no quedar-se en la superficialitat està vist que sóc jo. No es tracta només de cantar, mossegar la poma, besar llavis, cuinar i fregar com si res. Cadascú de vosaltres i tot el que feu té el seu simbolisme. Gràcies a mi saviesa ja que els germans em van donar algunes claus coneixereu ara qui sou i què pinteu de debò aquí.

– Vós, madrastra, representeu l'ego, aquell que turmenta l'ésser humà quan es posa al servei de la foscor i impregna de vanitat al seu pas tota la Terra. Deixa de mirar el mirall si no vols alimentar més la teva gelosia i la teva egolatria. Aquest mirall que et reflecteix és la veritable consciència, l'oracle interior que no et mentirà mai i davant qui és en va que fingis res.

Una mica més que homenets

– I nosaltres. “Dormilón”, desperta! Nosaltres, dic, no en som set per casualitat. Jacob Grimm, el gran dels germans, em va dir que tots dos van voler que representéssim els set txakres, als set dies de la setmana, els set colors que integren l'arc de Sant Martí, els set metalls alquímics, la perfecció que Pitàgores va atorgar a aquest número. Vós, Feliç ets l'alegria de l'ànima, i Dormiló ens mostra la necessitat de despertar. "Tímid" atresora la humilitat i l'autocontrol emocional i tu, "Tontín" aixeca aquest ànim que representes la innocència i ets tan savi o més que jo. La mala premsa de “Gruñon” amaga, en el fons, la constant crítica interior que ens empenyem a menysprear. Tots estem amb tu “Estornut”, tancats en un cos físic i sotmesos a les nostres reaccions més instintives i primàries. I no volia dir-ho, però no em queda cap altre remei: jo represento aquesta ment superior, el guia intern, l'Ésser essencial. I aquest, encara que no cregueu, posseeix la saviesa i sempre encerta.

Els set homenets es miraven estranyats alhora que ufanosos en descobrir més atributs que els simples de treballar picant pedra; el caçador, el príncep i la Blancaneu esperaven impacients el seu torn per veure quines sorpreses els deparava la classe de Savi.

– Si no hagués estat per tu, Caçador, no estaríem ara i aquí reunits. Els Grimm et van plasmar com a representant de l'empatia i la compassió que ha de prevaldre davant de la injustícia. Aquestes dues qualitats són les que afavoreixen el començament del viatge iniciàtic de Blancaneu. Pel que fa a tu, Príncep, et diré que ets qui desperta la consciència, les seves i les de la humanitat, amb l'exercici de l'Amor Diví i el petó com a vehicle d'unió i de viatge cap a la llum.

– Es diu de tu, Blancaneu, que ets de pell blanca com la neu, pèl negre com el banús i llavis vermells com una rosa i en aquesta definició tanques els tres colors alquímics que comporten també el seu simbolisme: negre (mort, foscor, inconsciència) blanc (purificació) vermell (ilumin també el jo interior, l'ésser essencial que habita en cadascú, i en el teu cas la consciència en procés d'iniciació emprenent una travessia a l'espai transitori i tancat que representa el bosc, lloc que bé podria haver imaginat Dante al seu infern, Moisès al seu desert o Plató a la seva caverna, el viatge necessari per accedir al coneixement i per tant a la sadu. Però has de morir per renéixer, és una mort iniciàtica necessària perquè l'ànima reneixi i aquí entra en joc la poma enverinada, representant aquesta mort simbòlica.

– I el meu pare? Ho trobo a faltar en aquesta història.

– No ho creguis. És el principi organitzador de tot el procés evolutiu que té lloc al cosmos des de la seva creació i protector de l'esdevenir de la humanitat. Al conte desapareix perquè us concedeix a cadascú el lliure albir i sou vosaltres els responsables d'escollir el camí transformador, però vet aquí: és un principi recurrent.

– Així és com jo veig la història i així és com me la van explicar. O potser la vaig entendre així tan difícil de comprendre i resulta que tampoc no és així del tot. Per descomptat que hi ha altres interpretacions més enllà de la versió infantil i senzilla en què es van convertir alguns dels relats dels nostres pares.

En fi. Aquest és el meu conte del conte.