I dic jo… que a aquest pas, caldrà negar-ho tot. Sí. Perquè és que ja no em crec res. Això de caminar amb el lliri a la mà per la vida sembla que es demostra com una actitud errònia. A qui et descuides te la donen amb formatge i, segons sembla, un mecanisme de defensa que guanya adeptes amb rapidesa és la negació “per se”, sense pal·liatius. Almenys deixem que les evidències quedin fora d'aquesta especulació constant. Doncs no. Res. La ciència tampoc no conforma el negacionisme. Me'ls crec?
Nego la meva existència
Al pas que anem s'arribarà a dubtar fins i tot de la pròpia existència i, a no trigar gaire, apareixerà algun moviment per preconitzar que l'esdevenir humà està dirigit per ignotes forces mogudes, com sempre, per interessos econòmics, i que no som més que hologrames reaccionant en massa o individualment, segons el previst pel Nou Ordre Mundial. No desenvoluparé aquest exemple, no. Primer perquè només és un exemple sorgit de la meva matinera ment, i segon perquè no en tinc ni idea, em falta evidència científica per abonar la teoria o per rebutjar-la.
Crec que la humanitat ha progressat (potser de vegades no adequadament) gràcies a la Ciència. Els períodes en què el desenvolupament de l'ésser humà ha comptat amb avenços que han permès la superació i el benestar col·lectiu han estat aquells en què la Raó ha jugat un paper, sinó decisiu, molt important.
I és que quan la creença no se sustenta sobre una cosa tangible ens comencem a moure al terreny de la fe, zona que ens ofereix gran amplitud de pensament i de confort per a molts, on no es fa necessària l'avaluació empírica, o no s'executa per si de cas no és del nostre total gust.
Ampli catàleg
El camp dacció dels moviments negacionistes és extens i variat. De fet, crec que pot arribar a ser infinit perquè, al cap ia la fi, també pot estar relacionat amb l'actitud personal de cadascú davant del que se li presenta enfront. Si o no a tot, en part, a res…
Però ja es coneixen negacions concretes (deixant a part les tres de Sant Pere) que han aconseguit congregar fidels seguidors i gaudeixen de bon predicament. Un breu repàs ens fa aturar, per exemple, en aquells que neguen l'existència del Holocaust, que mantenen que Alemanya nazi no va aplicar la “solució final” i que aquesta va afectar milions de jueus. Una ullada als documents existents o la visita a diversos camps d'extermini que hi ha actualment podrien enfrontar-los amb la realitat.
Aristòtil, Pitàgores i uns altres fa més de dos mil anys van afirmar que la forma del nostre planeta és esfèrica. Després Galileu, al Segle XVII. Civilitzacions com l'egípcia van determinar igualment la rodonesa del terra que trepitgem, la hindú, i d'altres també. Doncs aquí arriben els terraplanistes que diuen que no, que res de tot això, que la Terra és plana. Hi ha algú que no sospiti que darrere d'això hi ha interessos ocults i inconfessables?
Amb la pandèmia patida a causa del Covid-19 han aparegut també grups que han negat la seva existència. Alguns de forma absoluta i d'altres matisant la seva postura en afirmar que darrere hi ha la mà intencionada de l'home per retallar llibertats, o els interessos de la indústria farmacèutica. Aquesta indústria també és al punt de mira de grups que neguen l'efectivitat de les vacunes i alerten que són vehicle d'inoculació de substàncies capaces de dirigir i doblegar voluntats. N'hi ha que també neguen que l'home arribés alguna vegada a la Lluna. Altres s'uneixen per afirmar que l'acció de l'home no té res a veure amb el canvi climàtic que, sens dubte, s'està produint.
Negació o incredulitat
Partint de la base que cadascú és lliure de pensar el que vulgui i d'exposar els seus pensaments, penso que el negacionisme està força aliat amb la incredulitat, i aquesta provocada per la manca de coherència i veritat de les accions de l'ésser humà. Per això no és estrany que moltes de les coses que es presenten davant nostre les sotmetem a examen amb la premissa que no són certes.
Exercir el pensament crític vol dir posar en solfa determinades afirmacions per dotar-les del benefici del dubte. Dubtant ens allunyem de la veritat absoluta i de la seva proximitat al fanatisme. Dubtant propiciem el debat, ja sigui interior o col·lectiu. Una discussió que, al meu entendre, ha d'estar presidida per axiomes el més propers possible a la ciència, i en què no haurien de tenir cabuda els prejudicis.
3 comentaris
Sens dubte, podem classificar la humanitat en diversos grups… més aviat molts grups… moltíssims grups… cada vegada que ho penso em surten més (milers i milers), amb això sol, puc concloure la diversitat i complexitat dels humans (incloent-hi els alienígens que viuen amb nosaltres, o no). En un d'aquests grups sobretot occidental, és per mi una evidència que hi ha una majoria, que es quedin en una posició de suposat confort on el que diu el pare o la mare estat i el que diuen els sacrosants mitjans de comunicació, és la veritat… doncs resulta que no és així (rascant un poc sobre la superfície i amb un mínim interès crític, es pot concloure que no és així i que estan manipulant-nos constantment)
D'entrada… és millor pensar “ho nego tot” que “accepto tot”, és clar que hi ha termes mitjans, però entre els dos extrems, em quedo amb “ho nego tot”, i amb aquesta afirmació, no em considero negacionista …però potser és més fàcil posar una etiqueta i allà tots junts…”negacionistes”, quan s'encunya aquesta paraula i s'utilitza per referir-se a certs grups de persones, ja se li pressuposa un poc de menyspreu, despectiu…, i amb aquesta intenció està pensada (un pot negar que la terra és rodona… però no l'holocaust, o pot negar qualsevol cosa… però no tot), també podem creure que la ciència és deu i com ho diu la ciència o els científics , ja és bo (podríem fer un bon recull de dades que en el seu moment eren ciència i que més tard era fals… la ciència evoluciona i serveix per anar avançant, no pot ser el substitut d'un deu)
Hi ha una frase que es va dir al fòrum de DAVOS i la seva agenda 20-30 (entre moltes altres perles) que és molt significativa i pot explicar aquest lent (o no tan lent) en tot cas, inexorable canvi a un nou ordre mundial a què ens volen conduir “no tindràs res però seràs feliç”, jo detecte un paral·lelisme entre aquesta afirmació i les actuacions a nivell mundial dels seus dirigents (tant els elegits com els no elegits)
Altres successos com la pandèmia Covid-19, al marge de poder pensar o no que hagi estat planificada, haurem com a mínim de pensar algunes coses…, per exemple que “aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid…” ens treuen drets i llibertats (després han conclòs tribunals, que no podien fer-ho) però ja està fet, el control sobre la població és molt més gran, s'han habilitat els mitjans necessaris. Amb aquesta excusa, han aconseguit (entre moltes altres coses) que la sanitat pública vagi en retrocés i sigui peor, han aconseguit que la desconfiança entre nosaltres vagi en augment, han aconseguit posar un germen perquè la societat viva en un estat permanent. han promogut canvis… que han vingut per quedar-s'hi, o que totes les veus discordants (aquest entremaliats negacionistes) s'hagin silenciat, no hi ha debat.
La gran diferència dels temps actuals amb els passats, és entre altres que no es pot saber on és la veritat (potser sempre ha estat així, però ara amb un instant el que sigui a dalt a tot el món) i també quins grans recursos s 'han destinat a estudiar el comportament tan personal, com de masses i ho estan utilitzant en benefici d'uns pocs
Que bé. M'encanta la reacció que pugui comportar l'escrit que vaig fer, i també la resposta que mereixeria per si mateixa una altra entrada teva al I dic jo (espai que està a la teva disposició, com ja saps). En efecte, el pensament crític és imprescindible practicar-lo i la dubte ens atansa cada cop més a la veritat, alguna cosa que mai no és absoluta. Abraçada.
una abraçada amic… certament la veritat és relativa(com espai i temps) i si afegim la intenció d'enganyar i confondre, ja tenim la descripció de la situació actual(resumida)