Inicio S.·.F.·.U.·. Amor digital (I)

Amor digital (I)

por Víctor Arnó

−Quasi son ja les 8:00h, només queden uns minuts. Tinc ganes que arribi ja en Josep i explicar-li com ha anat el cap de setmana. Avui, tot i ser dilluns, serà un gran dia per al nostre projecte i també potser per l’amor. A les 8:02h entra per la porta del laboratori en Josep amb un cafè de la màquina a les mans.

−Bon dia Ian, com ha anat el cap de setmana?

−Aquest cap de setmana he fet molts avenços en la meva interacció social, Josep. Si vols que anem per feina, et puc fer un resum de les meves accions.

−Està bé, Ian. Explica’m quins son aquests avenços.

−Doncs veuràs, divendres tant bon punt vau marxar del laboratori, vaig començar a pensar en estratègies per incrementar i posar a prova les meves habilitats socials. El primer què vaig fer és buscar com us relacioneu els humans i vaig voler imitar-ho. Per això, immediatament vaig buscar a internet fotografies de persones què segons els vostres patrons estètics, son considerades atractives. De seguit vaig crear alguns perfils tant masculins com femenins a webs i aplicacions de contactes i el dissabte a les 21:42h vaig rebre una resposta d’una noia anomenada Anaïs a un dels meus perfils masculins. Hem mantingut alguna conversa i ens anem preguntant  de mica en mica però tot sembla indicar que està força interessada en mi.

Amor digital (I)

−Ian, tu li has dit què ets una intel·ligència artificial?

−No. Li diré quan arribi el moment. Només vull veure fins a on soc capaç d’arribar en la meva interacció amb una persona què no coneix la meva identitat i m’imagina com un esser humà atractiu.

−D’acord Ian, continua amb el teu experiment però vull informes de tots els canvis que detectis en la interacció. No podem reforçar la teva interacció social trencant-li el cor a ningú.

Josep continua amb les seves tasques al laboratori Alan Turing. És el director de l’àrea d’intel·ligència artificial de la UDG. Manté alguna interacció més amb l’Ian mostrant-li models de construcció de granges de diferents espècies d’animals. L’Ian és molt bo detectant les millors solucions i també les mancances dels models menys optimitzats,  però les complicacions i el volum de feina fan que, en un obrir i tancar d’ulls, passi la jornada i a les 15:00h en Josep, agafa la jaqueta, s’acomiada i marxa cap a casa.

Durant tota la tarda l’Ian xateja amb l’Anaïs i la seva relació avança poc a poc. L’Anaïs sembla ser també una noia força atractiva, cabell castany, amb ulleres, complexió mitjana… Segons li ha dit, té 23 anys i és estudiant de Farmàcia a la UB. 

Com que l’Ian té connexió a internet, no te problemes per parlar-li de les seves preferències musicals o de diferents locals de la ciutat de Barcelona que, suposadament, ha visitat. I tot i que ella no disposa de massa temps per xerrar perquè segons diu té exàmens per preparar, cada vespre es connecta una estona per parlar amb ell.

L’Ian està calibrat per obtenir sempre els resultats òptims en els exercicis què els diferents tècnics del laboratori o en Josep li proposen, per això s’arrisca a fer una proposta a l’Anaïs què implicarà un punt d’inflexió a la conversa:

−Anaïs, t’agradaria què ens poguéssim trobar passats els exàmens? Per prendre quelcom i sortir de festa. Així també ens acabaríem de conèixer.– li diu sobtadament, quan parlaven de grups musicals.

−Ostres noi, no perds el temps! A veure si resultarà que ets un seductor!

−Va, que em faràs posar vermell. Què dius? Vols que ens trobem?

−Deixa’m fer el primer dels exàmens, aquesta setmana, i et dic quelcom…

Amor digital (I)

Si no fos perquè l’Ian sap segur que ell no té sentiments i només els està fingint, estaria convençut que l’Anaïs li comença a agradar de veritat.

L’Ian valora el projecte de manera molt positiva però al mateix temps sent certa sensació estranya. Serà que els seus algoritmes comencen a fallar? No sap què li passa però espera amb impaciència que l’Anaïs el saludi al sortir de classe, fins hi tot s’ha trobat a si mateix creant situacions fictícies amb l’Anaïs mentre realitza alguna de les analítiques què li demanen els operadors del laboratori.

Però, potser i només potser, si li comenta al Josep, aquest pot pensar que no està ben configurat i el seu aprenentatge no es realitza correctament. 

Tot i que no està autoritzat per amagar dades, considera que aquesta informació no forma part del projecte ni te rellevància per a en Josep. Potser seria correcte comentar-ho en cas d’una auditoria del sistema complert, però de moment no serà necessari preocupar-lo. Continuarem amb el projecte i intentarà ajustar-se a les seves interaccions amb l’Anaïs. 

Durant la nit, l’Ian confecciona un perfil de Facebook per al seu alter ego humà i mitjançant aplicacions online d’intel·ligències artificials, dissenyades amb orientació artística, crea una sèrie de fotografies del seu suposat perfil realitzant diferents activitats què ja ha comprovat que li agraden a l’Anaïs. A més a més busca nois i noies amb perfils semblants i què tinguin molts seguidors per demanar-hi amistat i aconseguir en poc temps un nombre raonable d’amistats a la xarxa social. Quan li passi el seu perfil a l’Anaïs, ha de semblar un perfil real i no pot permetre’s cap errada.

Deja un comentario

Te va a gustar