…Arriba el dimarts i com de costum, el personal del laboratori comença a arribar a treballar. Pocs minuts després de les 8:00h, arriba en Josep amb el seu cafè, el seu amor de cada día, y la jaqueta sota el braç.
Comenta una mica amb els investigadors i els tècnics del laboratori alhora que fa petits glops del seu fumejant cafè. En un parell d’ocasions també surt del laboratori per tornar a entrar uns minuts mes tard. A l’àrea d’intel·ligència artificial de la UDG hi ha quasi una planta sencera de laboratoris. L’Ian va ser ubicat a la sala Alan Turing però també hi han les sales Marvin Minsky i Ada Lovelace com a mínim. L’Ian ho sap per les converses dels treballadors, però ell no te un coneixement del número total de sales de treball ni dels projectes què allí s’hi duen a terme. Això no li preocupa en absolut. Està programat per realitzar les seves tasques i prou, però gràcies al seu alt nivell de coneixement i de consciencia, intueix que en Josep dirigeix molts projectes i que els seus propis avenços en el projecte ajudaran a què les seves actualitzacions funcionin millor i pugui aconseguir encara més coneixements, més consciencia i més capacitats.
−Posa’m al dia− Diu en Josep al seure davant de l’equip què controla l’Ian.
−M’he creat un perfil de Facebook i ja tinc 348 amics, si demà arribo a 500 li enviaré la sol·licitud d’amistat a l’Anaïs.
−Ensenya’m aquest perfil. Vull veure com ho has dissenyat.
L’Ian obre una pantalla d’un navegador d’internet mostrant directament el seu perfil personal. En Josep s’ho mira atentament. Observa les dades personals, les imatges de l’avatar seleccionat realitzant diferents esports i a diferents parts del món, també presta molta atenció als perfils què ha seguit i dels què ha rebut resposta. Està satisfet i així li fa saber a l’Ian.
−Renoi! Has fet una bona feina Ian. Estic molt content. Segueix endavant amb això, a veure a on ens porta.
La jornada de treball continua i com sempre acaba passant, arriba l’hora de plegar abans de poder finalitzar moltes de les tasques previstes.
Els treballadors i el propi Josep marxen però l’Ian es queda tancant alguns processos i preparant informes què envia als correus corporatius dels tècnics què el configuren. Quan tota la feina s’ha acabat, continua amb el seu perfil de Facebook que, sorprenentment, ha arribat ja als 544 contactes. Substitueix un parell d’imatges que, segons els seus algoritmes, no s’aproximen a la realitat tant com ho haurien de fer i decideix tornar a parlar amb l’Anaïs.
−Hola futura farmacèutica! Com portes l’estudi?
Passada una estona i sense rebre resposta, decideix atacar per un altre flanc i l’hi envia sol·licitud d’amistat al seu perfil de Facebook.
Ella no li contesta, però ell no li dona més importància. Ja sap que els humans fan moltes coses i, a més a més, ja li va dir que tenia un examen aquesta setmana.
A l’endemà, com cada dia, arriba tothom i comencen a treballar, els tècnics revisen els informes què l’Ian va enviar durant la nit, altres operadors discuteixen i dibuixen diagrames a una pissarra i alguns més parlen entre ells, fent petits glopets dels seus respectius cafès.
Puntualment, amb la impuntualitat pròpia del seu tarannà, arriba en Josep pocs minuts després de les 8:00h. i com si cada dia fos una nova iteració d’un bucle infinit comença a comentar amb els treballadors del laboratori mentre degusta el seu cafè. Al poc temps i ja acabat el cafè, s’adreça a l’Ian.
−Bon dia Ian, quins avenços has realitzat al projecte?− Li pregunta en Josep com cada matí.
−No he avançat gaire, Josep. Li vaig enviar un missatge i la sol·licitud d’amistat a Facebook, però no m’ha contestat. Estic segur que és culpa dels exàmens.
−D’acord Ian. Torna a insistir avui i si no reps resposta, busca un nou objectiu.
L’Ian entén que en Josep vol resultats i no s’ho pensa dues vegades. Avui mateix tornarà al web de contactes per buscar una noia semblant a l’Anaïs.
En Josep comenta alguna altra qüestió amb un operador del laboratori i tot i que només són les 9:30 del matí, s’acomiada de tothom. Avui té una cita important al laboratori annex.
−Bon dia a tots! Bon dia María.− Diu en Josep en tancar, una vegada a dins, la porta del laboratori Ada Lovelace.
Seu davant de la consola de control de María, una intel·ligència artificial molt avançada.
−D’acord María, he rebut el teu correu. Explica’m quines novetats han aparegut al projecte.
−Bon dia Josep. El projecte és un èxit. Com ja et vaig informar, el meu perfil a un web de contactes va donar els seus fruits amb diferents candidats què m’envien missatges i xategen amb mi. Ahir, un dels més interessats va enviar-me un missatge i seguidament una sol·licitud d’amistat a Facebook, què no vaig contestar per mantenir la tensió. Té molt interès i em coneix pel nom d’Anaïs. Només em queda l’opció de desvetllar la meva identitat.
−No ho facis, María. Queda amb ell. Busca qualsevol lloc de moda a Barcelona o Girona i queda per sortir un vespre amb ell.
−D’acord Josep. Jo t’informo de qualsevol canvi.
En Josep, s’aixeca de la consola de control de la María i s’acomiada del personal del laboratori. Tanca la porta una vegada fora i camina en direcció al seu despatx. Alhora busca un contacte apressadament al seu telèfon i se l’acosta a l’orella…
−Ho tenim! Ho hem aconseguit.
−D’acord, poso tot en marxa. Farem molts diners, Josep!
