Malgrat tot

I dic jo… que ho veuré, malgrat tot ho veuré. Tot i la repulsió que em produeix la manca d'humanitat que es respira a més de 40 graus a l'ombra, ho veuré. I com jo molt probablement ho veuran milions de persones, perquè el futbol està ficat a les venes de la societat i cavalca entre nosaltres creant addicció des de la més tendra infància. No seré jo qui enarbori la bandera dels drets humans per erigir-me en el seu defensor impol·lut. No, també estic contaminat, i m'asseuré a veure els partits del Mundial de futbol Qatar 2022.

Drets i llibertats conculcats

Crec que vaga demostrar la meva posició personal contrària a la situació que es viu al país àrab, pel que fa al respecte dels drets humans. Per si algun dubte hi hagués ja declaro fermament la meva frontal condemna al setge que pateix el col·lectiu homosexual a Qatar, a la nul·litat a què és sotmesa la dona a Qatar, a la manca de drets i llibertats que pateix la població a Qatar i a l'explotació de la mà d'obra esclavitzada a Qatar.

Però aquesta posició personal, que sens dubte és compartida per la immensa majoria de la societat, no té plasmació real que contribueixi a la progressiva eradicació de situacions que bé podrien qualificar-se de “contra natura”, almenys atenent els estàndards ètics que ens vénen donats per uns principis que defensen la llibertat i la igualtat entre els éssers humans. Serveix d'alguna cosa que apagui el televisor quan comenci el partit? Juro davant la pantalla que tinc davant que si pensés que si romandria en off. Però molt em temo que serà que no.

Capacitat i responsabilitat

Les responsabilitats existeixen a tots els nivells, i en tots ells també hi ha una exigència que té la seva gradació a l'hora d'assumir-les. Jo tinc la meva, com tu que llegeixes aquest intent de literatura, i tots dos l'assumim segons les nostres conviccions, virtuts i/o misèries ideològiques. Em sembla honrat precisar que tu i jo només produïm resultats quan ens envolten milions de “tu i jo” i aquesta col·lectivitat sempre respon a estratègies organitzades per grups que, lamentablement, dirigeixen el ramat. Fins i tot a l'autogestió llibertària, que es troba atomitzada en algunes societats, apareix l'odiat esglaó superior per dirigir el present i el futur.

Associacions, col·lectius organitzats, partits polítics i governs, entre molts més, també han d'assumir la responsabilitat de predicar amb l'exemple. No dubto que en alguns casos així passa, però em temo que tornem al mateix i col·lectius amb poca capacitat de penetració a la societat són els que es llencen a la piscina a pit descobert i molt possiblement clamen al desert. Vaja, tant de bo es pogués clamar lliurement al desert, no? Els que sí que poden crear opinió i els que altres vegades no dubten a encoratjar la població cap a la protesta, callen o mussiten simplement.

Pilotes fora

Parlem de problemes de fora. Qatar està molt lluny i el que allà passa ens enxampa a través i ja prou tenim amb el nostre. Això és el que es diu, però la veritat és que mesurem tant la nostra responsabilitat que fins i tot la centrem en pocs metres que separen una frontera i “col·loquem” els morts fora del territori propi. Pelotes fora, que comença el Mundial!

La veritat és que m'agradaria molt ser aquest granet de sorra que va sumant i sumant fins a convertir-se en aquesta platja, dic de contenció dels excessos de la humanitat. El més trist és que des d'aquesta platja només podem veure, de moment, com arriba el resultat de la nostra hipocresia i irresponsabilitat.