On i quan el conill?

I dic jo que…. en algun moment traurà el conill del barret de copa. Acostumat com està a sortir màgicament de situacions incòmodes per a ell, per al seu entorn polític i/o familiar, no tinc cap dubte que, d'aquí a la primavera que ve, algun ressort activarà el president del govern espanyol per treure el cap en aquesta última crisi que, de forma intencionadament equivocada, ha estat catalogada per l'Executiu com a crisi migratòria. Simplement cal recórrer al “Manual de resistència” del qual deu haver utilitzat ja gairebé tots els seus ítems.

Fent amics

El desmarcatge d'Espanya a Europa, sobretot en determinats aspectes de política exterior, en apartar-se de la línia majoritària d'altres governs europeus o de la Comissió Europea ha propiciat un cert aïllament que no pot ser especialment bo. En altres matèries, el president Sánchez s'ha mostrat ferm i decidit, i ha adoptat posicions més contundents que les dels seus socis europeus i altres diametralment confrontades a les dels EUA i Rússia. Em refereixo fonamentalment a la posició crítica davant del govern d'Israel per la invasió de Gaza, molt més dura que les adoptades per altres països europeus, especialment amb Alemanya i Itàlia, i es crea una tensió evident al si de la Comunitat Europea. Si hi afegim la negativa del govern d'Espanya assumir la petició de l'OTAN en matèria de la despesa en defensa, que a la reunió del juny del 2025, a l'Haia, va acordar un total del 5 per cent del PIB, dividit en un 3,5% per a despesa militar pròpiament dita i un 1,5% per a infraestructures. Sánchez sí que ha augmentat enormement la despesa espanyola en defensa, fins a assolir el 2% del PIB, i afirma que Espanya compleix els seus compromisos amb l'OTAN. Però ha defensat que Espanya no ha d'assumir determinades exigències addicionals de despesa militar i ha insistit que cada país ha de decidir sobiranament quant pot dedicar a defensa. N'hi ha que no estan contents i no tenen pressa però comencen a posar fil a l'agulla.

D'oca a oca

A nivell intern no són pocs els “disgustos” que s'ha endut el president durant aquests vuit anys de legislatura que no es decideix a interrompre. Fem una breu enumeració: llei del “només sí que és sí”, amnistia del “procés”, condemna de Fiscal General de l'Estat, cas Abalos/Koldo, condemna del seu germà David, cas Fontanería (llegiu Leire), canvi de posició silent amb nocturnitat de la posició sobre el Sàhara Occidental i el Marroc, sobirania territorial esdevinguda a Ceuta. No a tots està afectat directament la seva persona. No cal. Sí que ho està la seva responsabilitat política que, en cap cas, sembla importar-li massa. Tinguem en compte que a Europa la responsabilitat política davant de casos molt menys notoris i vergonyants que els assenyalats, i que simplement freguen una mica la figura del polític en qüestió, significa la dimissió d'aquest. És una altra cultura democràtica la que campa per aquí.

Pedro Sánchez ens té acostumats a mantenir actituds desafiadores que, per a altres, suposaria el defenestrament automàtic de les seves responsabilitats polítiques. Tot i això és especialista en “sostenella i no esmendalla”. i no li passen factura. Aquest “art” és per a alguns motiu d'admiració i el titllen de “crack” “oncle collonut” “tot una figura” però el cas és que sí, surt indemne de totes. O no és desafiant que dos dies després de la invasió marroquina a Ceuta se'n vagi de vacances i, a la tornada, reivindiqui públicament el seu dret a gaudir-ne. Sánchez sap que les seves actituds aixequen butllofes i que la premsa (no tota) li posarà a caure d'un ruc, però també és conscient que aquests diaris són embolcalls d'entrepans per demà. I que les RRSS són tan variades com manipulables i efímeres.

Ja hi haurà temps de veure com se surt d'aquesta última crisi, al meu entendre d'una gravetat excepcional, en què també llisquen arguments i asseveracions destinades a una població que ens creu idiotitzada. De moment els “conills” que no apareixen als informes intenten desvirtuar les evidències que tothom reconeix menys qui ho hagués de fer i actuar en conseqüència.

Sé que no ha de ser fàcil la lluita contra el poderós i que no convé fer-la a camp obert, però la màgia no és res més que trucs i els ciutadans necessitem veritats, no simples conills alliberadors.