“Influencers” a la recerca de zona

Y digo yo que… la cantidad de seguidores será más menos grande, o tal vez quienes así se definen se dividan entre detractores y partidarios, las muchas de las veces arrastrados por la corriente propagandística que pasa por la superficie de los hechos y las personas, orillando lo que subyace en el fondo y al que pocos son los llamados a explorar para hacerse con una composición de lugar que conceda cierta fiabilidad.

Sigui com sigui, sembla clara la partició geopolítica del món en les anomenades noves zones d'influència. Anem que els majors “influencers” ja no seran aquells que s'estableixin a Andorra o en altres llocs beneficiosos en matèria fiscal sinó que, simple i planament,  Trump, Putin i Xi Jinping els estan menjant la torrada als El Rubius, Ibai Plans o Auron Play, por citar algunos de los personajes que se han erigido en gurús de las redes sociales con millones de seguidores, (también con su división de opiniones entre ellos, no creáis) y que atesoran moneda sin conocimiento y “controlan” queriéndolo o no, sabiéndolo o no, la vida de quienes se colocan frente a las pantallas.

I és que es tracta d'això: de controlar. I, traslladat a l'esfera internacional, posar en funcionament el concepte geopolític referit a àrees geogràfiques on s'exerceixi un predomini polític, econòmic i/o militar, de manera que siguin pocs els que actuïn i decideixin sobre molts altres.

Un antecedent del que se'ns ve a sobre ja ho vam tenir durant 45 anys amb la Guerra Freda protagonitzada pels EUA i l'URSS, després de la Segona Guerra Mundial, i que sense disparar ni un tret entre les dues potències, va suposar la guerra per dominar en el sentit ideològic (capitalisme i comunisme), polític, econòmic, tecnològic i militar. En això darrer la Guerra Freda va propiciar, això sí, que els escenaris bèl·lics es desplacessin fora dels seus propis territoris (Vietnam, Corea, Afganistan, i altres.) Avui, lògicament, l'escenari ha canviat i la cosa ja no és només de dos.

Els analistes consideren nord-americans, russos i xinesos els cridats a dissenyar les zones d'influència territorial on ficar la mà. Jo també ho crec. I el darrer episodi a Veneçuela ens aporta bones pistes sobre ulteriors intencions. De manera que Trump voldria per a si mateix l'anomenat hemisferi occidental, amb Llatinoamèrica i el Carib sota la seva jurisdicció d'iuris o de facto. Preocupant el comentari de Marcs Rubio sobre Cuba, per allò que “quan vegis les barbes del teu veí tallar…) També ve avisant ja des de fa temps amb les seves gelades aspiracions cap a Groenlàndia i la inquina europea que demostra dia sí, dia també.

Putin, nostàlgic com sembla d'aquesta Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, on va viure i es va formar a l'entorn del Comitè de Seguretat de l'Estat, més conegut com a KGB, aboga y trabaja por la zona que reúna a la Europa del Este y que reafirme su influencia territorial y de seguridad de sus vecinos inmediatos. Ucrania empezó a pagar los platos rotos y países europeos limítrofes andan así como… preocupados, léase Países Bálticos (Estonia, Letonia y Lituania) Finlandia, Noruega, Georgia y el sueño húmedo de Polonia.

La Xina, per la seva banda, de la mà de Xi Jinping continua sense estridències i amb el millor dels somriures la seva expansió (sobretot econòmica) amb l'objectiu d'Àsia Oriental, el Sud-est asiàtic al punt de mira i també amb especial atenció al continent africà. Interessant el projecte xinès que ja està en marxa, de la “Ruta BRI" (Belt and Road Initiative), un projecte global per connectar països d'Àsia. Europa, Àfrica per a la creació d'infraestructures i comerç amb la implantació i millora de carreteres, xarxes d'energia, aeroports, connexions digitals…. Com si del renaixement de la Ruta de la Seda se tratara, vaya.

I al mig, mirant i sense aparents signes de poder fer massa front a la situació, Europa s'enfronta a una perillosa i progressiva dependència dels Estats Units, barrejada amb la pressió russa a l'Est i la divisió dels Estats membres que no ajuda gens a la presa efectiva de decisions. Això, que estem al mig.

Aquí els tenim, a veure qui aconsegueix més “followers”