Hi ha molts símbols i al·legories que ens ajuden a establir pautes per a la construcció de la nostra personalitat, de les nostres vides i dels nostres somnis i desitjos, algunes eines, associades als antics constructors de catedrals, que ajuden al desenvolupament moral i virtuós de tota persona. La construcció d´un mateix s´assembla a la construcció d´un temple. Nosaltres som aquest temple que acull dins seu els tresors i els misteris sagrats de l'existència: la consciència, la intel·ligència, el flux emocional i la pròpia vida.
L'ésser humà és constructor de realitats, també arquitecte de mons. Si bé pensem que tot obeeix a la més estricta de les casualitats, si observem la nostra realitat amb cert grau de curiositat i sospita, podrem veure certes dimensions connexes, certs misteris desvetllats al més audaç espectador.
Analitzem algunes d'aquestes eines i veiem com ens poden ajudar a millorar com a persones, fent d'un món bo, un món millor, creant sempre una vida més plena i ampla, lluny de l'estretor de mires i l'avarícia:
El compàs: El compàs representa la circumscripció moral i ètica que les persones hem de seguir. Simbolitza la limitació dels desitjos i la necessitat de mantenir-nos dins de certs límits morals. Això ens ajuda de manera pràctica a tenir una vida rica i harmoniosa amb el nostre entorn, amb la nostra societat, amb el nostre veïnat. Aquest cercle-no-es-passa ens ajuda a establir límits adequats per a la convivència. Tenir autocontrol sobre els nostres desbocats desitjos i no fer mal ningú formen part d'aquesta analogia.
L'escaire: L'escaire simbolitza la rectitud i la moralitat. S'utilitza per recordar-nos la importància d'actuar amb integritat i seguir un camí recte a la vida. Aquest camí recte s'ha d'establir sempre des dels límits de la circumferència descrita anteriorment. L'escaire i el compàs són eines útils per construir qualsevol tipus d'empresa o somni. Ser rectes, alhora que ens desenvolupem obertament en uns límits establerts, ens ajuda a construir qualsevol cosa que desitgem.
El nivell: El nivell és un símbol digualtat i justícia. A la vida hem d'emfatitzar la idea que tots els éssers humans som iguals, independentment de la nostra posició social, econòmica o qualsevol altre factor extern. Quan construïm, ho hem de fer tenint en compte que no estem sols, que qualsevol cosa que fem ha de ser per ajudar a embellir les nostres vides i la vida dels altres en igualtat i justícia.
El martell: El martell és un símbol de força i resolució. Representa la capacitat que tenim per construir i millorar a través del treball dur i la dedicació. Qualsevol acte o empresa que duem a terme ha de ser sempre impulsat per la nostra força interior i, sobretot, per la nostra constància. Però aquesta força interior sempre ha d'anar guiada per una intel·ligència, una consciència, un cisell.
El cisell: El cisell simbolitza la necessitat de perfeccionar el caràcter personal, eliminant les impureses i defectes morals al llarg de la vida. Ens ajuda, juntament amb el martell, a dur a terme la gran promesa de l'amor, la creació de bellesa, esculpint nosaltres mateixes obres que puguin ser admirades per sempre. Enriquir el món amb amor i bellesa, tal com ho fa la pròpia naturalesa, és allò que ens farà elevar la nostra consciència, i de passada, la consciència humana. Amb la voluntat i la força del martell juntament amb la guia i la intel·ligència del cisell, esculpirem inevitablement obres plenes d´amor i bellesa. La força, la intel·ligència i l'amor han d'anar sempre de la mà.
La plomada: La plomada s'utilitza com a símbol de la rectitud moral i la sinceritat en els actes i paraules que utilitzem. Ens ajuda a mantenir-nos en el camí de la virtut, perquè sense virtut, per més que ens costi, per més errors que cometem, no hi ha temple per construir, ni interior ni exterior. Estar a plom amb la vida, amb els que ens envolten, amb el món en general, és el millor per clarejar cada dia amb certa tranquil·litat, amb certa consciència neta i amb certes ganes de ser millors.
La regla de vint-i-quatre polzades: simbolitza una actitud assenyada, mesurada i l'harmònic equilibri en què hem d'actuar en tot moment a l'interior del nostre esperit, ja que representa el dia amb les seves 24 hores on a la pràctica vivim tres jornades, que són el treball diari, la vida interior i familiar i el descans. Això alhora és evocació de les tres grans edats de l'ésser humà: la infància, la joventut i la senectut, estant en cada etapa mirant sempre al misteri de l'existència, mirant el nostre finit passeig per aquesta escola anomenada Terra.
Aquestes eines simbòliques s'utilitzen en els rituals i els ensenyaments de molts llocs per transmetre valors i principis morals als seus membres. Són al·legories que ens poden ajudar, sense necessitat de pertànyer a cap grup, a superar els obstacles de la vida quotidiana. Amb una mica de meditació i recolliment interior, una mica destudi de tot allò que pugui ser interpretat i entès i una posada en pràctica, allò que els antics anomenaven el servei, podem dur a terme qualsevol tipus de proesa, sent aprenents, companys i mestres de la nostra realitat, essent arquitectes dels nostres mons. Qualsevol somni, qualsevol idea, qualsevol empresa que vulguem dur a terme podrà ser construïda amb aquestes senzilles eines. Perquè així sigui, us desitjo a tots salut, força i unió.
