Per a aquesta ocasió he volgut preparar una al·locució que ens recordés a les esteles egípcies de què ja parléssim en reunions anteriors en referir-nos al símbol, i apel·lar a la conciència que ens acompanya sempre i, en l'actualitat, ens interpel·la davant conflictes bèl·lics i catàstrofes naturals. D'aquesta manera, cadascú en el grau i la condició obtindrà, si ho he aconseguit, un missatge per a ell i per al seu grau.
La mort sota runes
Durant aquests últims dies hem observat amb estupor com els terratrèmols sacsejaven països veïns i com, en aquestes sacsejades, destruïen tot el que estava dret. En el moment de preparar aquesta al·locució, ja es parla als mitjans de 34.000 morts i segurament seran molts més quan aquesta sigui llegida.
Com sempre, en tot succés, tenim l'altra cara de la moneda, l'eterna dualitat que els maçons i l'home en general ens acompanya en aquesta realitat. Fins i tot 9 dies després de la tragèdia, s'han recuperat persones amb vida, demostrant una capacitat de supervivència humana fora dels paràmetres a què estem acostumats.
Aquesta proesa és en part gràcies al fet que milers de voluntaris de diferents parts del món entre els quals hi ha bombers, metges, enginyers i militars, han acudit a l'auxili del poble turc i sirià, aportant tecnologia i recursos, però també esforç i treball personal .
Aquests voluntaris, mitjançant la seva caritat han portat de nou la esperança a aquells que donaven per perduts molts dels seus familiars o persones estimades. Pels que no hem participat d'aquestes tasques de socors i ens fem ressò des dels sofàs de les nostres cases, també hi ha hagut aportació i enriquiment ja que ens han tornat la fe que, de vegades i només de vegades, perdem en pensar en el rumb actual de la humanitat.
Mentrestant, els dos grans blocs enfrontats a la tíbiament anomenada “Guerra de Ucraïna” han incorporat nous jugadors a la partida, amb l'aparició de globus espia xinesos en espai aeri nord-americà, que immediatament van ser abatuts, en una escalada que recorda l'antiga “Guerra Freda” i que ningú sap on acabarà.
Justícia equivocada
Els dos grans blocs es distancien i Rússia promet venjar-se dels que li impedeixin annexionar-se els territoris que considera que li corresponen justament. Nosaltres ja sabem, potser Vladimir Putin no, que la justícia i la venjança segueixen camins diferents.
Us presento breument aquests dos escenaris, el del terratrèmol i el de l'escalada bèl·lica com un altre exemple més de la dualitat anteriorment comentada amb què ens trobem en aquesta realitat.
Penso algunes vegades de forma pueril, com seria prendre un cafè, fer una cigarreta i xerrar una estona amb el GADU.·., com li explicaríem (per justificar-nos, és clar), com som capaços d'enviar militars i enginyers a ajudar en una catàstrofe natural a Turquia, quan encara tenen sang de russos i d'ucraïnesos tacant-los les mans. Em pregunto si el GADU.·., després d'aquesta estoneta de xerrada, ens prendria per nadons que no saben res encara del món que els envolta o, potser, per inconscients que condueixen costa avall i sense frens fins i tot veient el final de la recta davant nostre.
Potser la solució per a tot el que passa al món, sigui l'ensenyament de mestre secret i un dels seus temes principals, la consciència.
Examinem de tant en tant la nostra consciència i utilitzem-la per auditar-nos a nosaltres mateixos per tal de comprendre millor el que passa al món.
Què pensem de nosaltres mateixos? Ens agrada com som? Actuem com ens agradaria que actuessin els altres? Què podem fer per corregir allò que no ens agrada?
