Suavitzar la duresa de la lluita per la vida

“Si resultés cert que alimentar els estranys és inherent a la naturalesa tota, com una cosa que té caràcter de llei general, molts enigmes quedarien llavors resolts”. Goethe

Això ho va dir Goethe després d'observar com una ventrada de pit-rojos alimentava uns orfes xicotets de reietó, i ho descriu el príncep Kropotkin en la cinquena edició que traurem pròximament del seu inspirador llibre Suport Mutu. Kropotkin va escriure aquest extens estudi inspirat per una conferència titulada “Sobre la llei de l'ajuda mútua”, la qual va desenvolupar en un Congrés de naturalistes russos el gener de 1880 el professor Kessler, llavors degà de la Universitat de Sant Petersburg. Kessler va morir poc temps després, cosa que va deixar òrfena la idea que amb certa genialitat va poder més tard desenvolupar el príncep rus en contraposició a les tesis darwinianes.

La “llei de l'ajuda mútua” neix en contrast a la “llei de la lluita mútua” que tan de moda va estar en els temps de Darwin. La idea principal ens fa pensar que les societats en general i l'ésser humà en particular creix i es desenvolupa al llarg de la història gràcies al suport mutu. Aquesta ajuda mútua dels uns a favor dels altres assoleix el seu apogeu a l'estat de benestar en què ara vivim. Podem dir que les societats més avançades han suavitzat la duresa de la lluita per la vida. El meu tesi doctoral estava basada en aquestes idees.

Un fil d'esperança

En les properes dècades, si no passa algun tipus de crisi profunda, veurem com aquesta ajuda mútua, ara de caràcter obligada als estaments estatals, repercutirà encara més en la vida individual i col·lectiva. D'una banda, els estaments públics aplanaran el terreny per continuar suavitzant la supervivència més bàsica basada en la seguretat, i expressada en aliments, abric, llar, salut, educació i feina. Els avenços a què avui assistim en matèria de seguretat, molt probablement es veuran minvats pels retrocessos en llibertats bàsiques i fonamentals. La intel·ligència artificial juntament amb els avenços en robòtica farà que les nostres vides se simplifiquin a l'únic que l'ésser humà sap fer, pel que fa a tots els altres regnes: somiar, imaginar, crear.

Ajudar a alimentar els estranys ja no serà una vaga idea romantitzada, sinó una realitat inserida en nosaltres com una cosa necessària. Si tenim visió i una mica d'intel·ligència, veurem que ajudar l'altre sempre ens afavoreix més que arraconar-nos a les nostres trinxeres. Això ens portarà a la conclusió que la guerra, els conflictes i les lluites de poder ja no tindran sentit.

Ja no ens aixecarem un germà contra l'altre, sinó que buscarem la manera de conviure junts en un món harmònic i pacífic. La pau com a emblema absolut deixarà de ser un somni per esdevenir una necessitat col·lectiva.

Hem vist en aquests darrers temps un retrocés molt important en aquests valors. Les guerres d'Ucraïna-Rússia i Israel-Palestina han estat un cop dur per a aquest somni irreversible i irrenunciable. Ens queda molt per fer a tots els àmbits de la nostra existència, però estem convençuts, com a humanitat, que serem capaços d'avançar i trobar algun dia aquesta pau necessària. I veurem com normal com uns estranys ajuden els altres, i com la vida es teixeix sota els principis de l'amor i la simpatia. El sentit moral i l'ètica de l'amor basat en el suport mutu, en suavitzar la vida seran les nostres veritables senyeres futures. Comencem a fer-ho amb petits gestos amb els nostres amics, familiars, veïns i coneguts. Tot és començar amb aquesta ètica vivent de què ens parlaven aquells russos.