El concepte de Dignitat adquireix multitud de consideracions a l'hora d'establir-ne una definició, alhora que el seu significat també pot variar en funció de si la dignitat és virtut irrogada per un mateix, reconeguda per tercers o establerta com a valor immutable i propi de l'ésser humà.
La dignitat en consciència
En el terreny específicament humà, on la consciència juga un paper de primeríssim ordre a l'hora d'exercir voluntats i la seva avaluació posterior, podem afirmar que la dignitat es perd quan es perd el sentit de culpabilitat, quan s'és incapaç de reconèixer que un fa cosa que no ha de fer. És llavors quan no se sent culpable, perquè no té el sentit de la dignitat, ja extraviada. Aquest axioma ens podria portar, d'altra banda, a considerar aquesta incapacitat d'ètica valorativa com un atenuant a l'hora de qualificar indignitats, pràctica que sovint desenvolupem amb lleugeresa excessiva. Així, i des del punt de vista conceptual, no seria frívol establir que tanta dignitat pot posseir l'assassí com la indignitat el jutge. És qüestió del maneig coherent de la consciència.
Dit això cal constatar que l'home ja certifica la dignitat en diferents textos fonamentals de convivència com a qualitat intrínseca de la família humana, com per exemple en la Declaració Universal dels Drets Humans, en afirmar que “tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets” sentència aquesta d'escassa durabilitat moltes vegades ja que minuts després del part comença a convertir-se en un “desideràtum”.
Faceta social
Una altra cara del concepte de Dignitat és aquella que se'ns mostra en funció de criteris establerts i que es regeixen per formes de comportament, fets, actituds i fins i tot aptituds, tots ells extrems que ens són atribuïts i valorats per terceres persones. Aleshores estaríem davant d'una Dignitat Social. Parlem de drets socials basats en la dignitat que converteixen la qualitat substantiva en l'adjectiu. Així es constaten necessitats i reivindicacions que així l'esgrimeixen: habitatge digne, condicions de vida dignes, sous dignes, representants dignes, institucions dignes, etc…
Aquest aspecte social de la dignitat és, sens dubte, el més estès i manat ja que la seva gradació està condicionada per la visió de l'exterior. No sóc com sóc sinó com em veuen, podríem dir. Aquest fet no garanteix en absolut la integritat del concepte ja que pels nostres actes ens poden arribar a considerar més o menys dignes segons l'escenari temporal de valors regnants i/o la nostra major o menor habilitat per adaptar-nos-hi.
Com som?
Però què ens interessa, saber com som o com ens veuen? Probablement tots dos interessos siguin legítims, encara que en l'obligada introspecció que comporta la nostra voluntària pertinença al gremi d'íntims constructors potser hauríem de reconèixer sincerament el primer, educar-lo i enfortir-lo per sincronitzar-lo, sense fariseisme, amb el segon.
Per tant no obviaré, de cap manera per innecessaris sinó perquè tot aquell que llegeixi o atengui aquesta planxa coincideix que són objectius a aconseguir, la necessitat de desenvolupar valors com ara la llibertat i el respecte per a la construcció d'un món més digne i que s'han d'implementar per igual, sense distinció de races, sexe, color de pell o condició social, cosa també acceptada majoritàriament. Els mitjans i les maneres per emprendre aquesta empresa ja poden ser objecte d'altres reflexions.
M'interessa principalment com poder madurar el valor de la dignitat que, com abans he apuntat, ens és inherent des de la nostra aparició al teatre del món, encara que de vegades l'utilitzem com a peça de “lleva i posa”. És indubtable, al meu entendre, que la llibertat i el respecte són aliats inexcusables per adquirir les cotes més grans de dignitat per al nostre “jo” intern units a la coherència dels nostres actes. A partir d'aquí afegim-hi atributs com ara la humilitat, la bondat, l'amor, el reconeixement d'errors i molts altres que no faran més que facilitar el camí cap a ella. Per cert, camí jalonat d'incoherències i de pedres per polir.
Treballant doncs en consciència i assumits aquests extrems, són els que podrem transcendir al nostre entorn. De vegades podrem veure coartada la llibertat, la nostra o la col·lectiva, i podrem patir la manca de respecte, però la dignitat quedarà intacta.
